El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha visitat avui, acompanyat de l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, les zones del litoral d’aquest municipi més malmeses pel temporal dels passats 19 i 20 de desembre, en el tram entre la platja de la Marquesa, la bassa de l’Arena i la platja de Riumar. L’Ajuntament de Deltebre ha finalitzat avui les obres d’emergència que va posar en marxa després del temporal. Els treballs han consistit en reconstruir l’escullera de la zona d’accés al Fangar, que es va trencar, provocant que el mar inundés singularment camins, arrossars i propietats. Aquestes tasques han tingut un cost aproximat de 80.000 euros, que ha avançat el consistori.
Rull ha donat suport a l’Ajuntament “per haver pres la iniciativa, per no resignar-se, per haver actuat fent una obra imprescindible donada l’emergència del moment”, i s’ha compromès a traslladar al Ministeri de Medi Ambient que “s’hi ha de fer una actuació a fons, que no pot esperar més”. A més de l’impuls a la regeneració de les platges del Delta de l’Ebre, Rull també exigirà a l’Estat que actuï en altres trams del litoral català, com ara el Maresme, i reclamarà una solució definitiva per a la gestió del dragatge de l’accés a la bocana del riu Ebre.
Per la seva banda, Soler, que ha agraït la visita del conseller, ha explicat que, des del principi, el consistori ha emprès accions per evitar danys econòmics, personals i patrimonials, tot tenint en compte l’especificitat de la zona. “El delta és un element dinàmic i fràgil i, en el marc de la sostenibilitat, volem mantenir la línia de costa”, ha assegurat l’alcalde. En la mateixa línia, l’alcalde ha ressaltat que “és hora de deixar de banda la resignació i la passivitat històrica en relació als greuges que pateix el litoral de Deltebre i passar a l’acció per garantir la sostenibilitat del delta, però també el seu futur i desenvolupament econòmic i social”.
Destrucció generalitzada del medi
A banda de les obres d’emergència, un informe municipal xifra en 1,4 milions d’euros el cost de les obres de regeneració mínima de la platja i de reparació de danys en infraestructures agrícoles que s’haurien d’escometre en un tram de 7 quilòmetres de costa.
Segons aquest informe, en aquesta zona s’observa una destrucció generalitzada del medi, tant pel removiment i eliminació de flora i fauna existent com dels llims i les argiles pròpies del medi arenós. L’afectació s’estén també als cultius d’arròs situats en una franja de, com a mínim, 10 metres de les platges. Els desguassos agrícoles, de fet, han quedat pràcticament destruïts.
Aquesta afectació per un temporal concret se suma a la regressió que pateix any rere any el conjunt del Delta de l’Ebre i que, en el municipi de Deltebre, es calcula en uns 5 metres de mitjana anuals. El conseller ha volgut remarcar la fragilitat d’aquesta zona per moltes raons, però sobretot, ha afirmat, “pels efectes del canvi climàtic, que aquí són molt clars i perceptibles”.
Projecte Life de renaturalització
Precisament, el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Ajuntament de Deltebre i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van presentar a principis de desembre un projecte conjunt, on també participen altres agents del territori, per disminuir el retrocés de la línia de la costa al Delta de l’Ebre. El pressupost és de 2,5 milions d’euros, el 60% del qual s’ha sol·licitat a Europa a través del Projecte Life. La convocatòria del Life Coastplan s’ha de resoldre en els propers mesos.
El pla preveu, entre d’altres, actuar en un espai de platja pilot, que posteriorment es pot ampliar, del terme municipal de Deltebre, on els efectes de l’erosió són molt visibles Així, es plantegen diverses actuacions per disminuir l’erosió costanera; millorar la qualitat ecològica dels hàbitats naturals; augmentar la resiliència a l’increment del nivell del mar i als episodis d’inundació marina, i assegurar la sostenibilitat de l’aqüicultura i l’ecoturisme.
En cas de rebre el finançament europeu, el projecte començaria l’octubre de 2017 i finalitzaria, com a molt tard, el desembre de 2021. Si finalment no s’aconseguís aquesta aportació de la UE, el conseller Rull es va comprometre a tirar-lo endavant igualment.