Bon dia! Dimarts 16 d’abril. I sabeu quin dia era ahir? Era el dia Mundial de l’Art. I just en aquesta efemèride perdiem un dels monuments artístics més emblemàtics de París i d’Europa. Comencem un dia 16 consternats per la crema de la Catedral de Notre Dame que ha estat un dels monuments més característics de la ciutat de la llum i de l’amor. Durant molt de temps l’edifici més alt de la ciutat, ha ocupat un lloc simbòlic de primer rang a París i és una de les catedrals més conegudes del país, Aquesta catedral acullia aproximadament de 13 a 14 milions de visitants a l’any (amb un rècord de 14 milions el 2012), cosa que en fa el monument més visitat de París i de tot Europa. El 2013 se celebrà el 850è aniversari de la seva construcció amb una agulla que gairebé arribava als 100 metres d’altura i que ahir vàrem veure caure. No va haver-hi victimes però si ferits de sentiment… de fet, un company d’aquí, de la ràdio que cada dia que el saludo em mostra la seva felicitat avui estava apagat i trist per les circumstàncies. I es que perdem un monument amb barreja elements de disseny romànic i gotics. I es que ho deien a la pel·licula Before Sunset al 2004. “Notre Dame desaparecerá algún día”. I finalment ha mig desaparegut. El que hem d’aconsseguir ara és que perduri a la nostra memòria. I sabeu que deia Neus Català? “L’única mort que em preocupa és la de la memòria”. La vàrem perdre també aquesta setmana passada. Va ser una activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i va ser la darrera supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Dues pèrdues importants que el cor i el temps ens farà recordar… perquè recordeu que mai ningú deixa d’existir a menys que de la memòria i del cor ens desaparegui.
I avui comencem amb la cançó de Luis Miguel: Sueña, el Jorobado de Notre Dame.
