El ple de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja ha aprovat aquest dimecres una moció presentada per l’equip de govern del PSC que manifesta el seu desacord amb la sentència del judici del Procés dictada pel Tribunal Suprem. La proposta s’ha aprovat amb els vots de l’alcalde i sis regidors del PSC i amb el vot en contra d’ERC i Junts per Sant Jaume. Aquesta moció s’ha debatut en un ple extraordinari celebrat a continuació d’un altre en què cinc regidors socialistes han votat en contra de la moció de rebuig a la sentència presentada per ERC i Junts amb el text proposat per l’AMI i l’Associació de Municipis de Catalunya. Dos regidors del PSC s’hi han abstingut.
Els regidors d’ERC han qualificat d’”enganyifa” i d’“operació de maquillatge polític” la posició del PSC que “per justificar els seu vot en contra a la moció debatuda en el primer ple extraordinari n’han convocat un altre per aprovar la seva moció” .
Els tres regidors d’ERC i l’únic de Junts han votat en contra de la moció dels socialistes per discrepàncies amb dos punts que manifesten el desacord “a recórrer a la desobediència institucional” i “a representar els posicionaments polítics de només a una part de la ciutadania de Santa Jaume d’Enveja”.
Text de la moció aprovada
Text de la moció rebutjada
MOCIÓ DE RESPOSTA A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM I PER DEMANAR L’AMNISTIA PER A LES PERSONES PRESES POLÍTIQUES CATALANES I EN DEFENSA DEL DRET D’AUTODETERMINACIÓ PRESENTADA CONJUNTAMENT PER ERC I JUNTS PER SANT JAUME
Definitivament, la democràcia a l’Estat espanyol mostra símptomes inequívocs d’estar tocada de mort. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Quim Forn i Dolors Bassa han estat condemnats amb penes de presó. I Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han estat condemnats per desobediència amb multes econòmiques i inhabilitació. Aquest ha estat un judici polític que mai s’hagués hagut de produir. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte.
Vivim amb tristor i profunda indignació la sentència, que suposa una vulneració dels drets polítics individuals de les persones condemnades, de les preses i exiliades polítiques, i una retallada dels drets i llibertats col·lectives. El judici i la sentència ens han conduït a un estat d’absoluta excepcionalitat. Vivim moments molt greus, moments en què es posa de manifest que l’aparell de l’Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política, vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir el seu futur lliurement, agredeix el dret que tenim a transformar la societat a través de la independència. I, al mateix temps, avui tornem a constatar que les forces polítiques de l’Estat són incapaces de fer ús del diàleg com a instrument de resolució del conflicte.
Aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78. I és que, una vegada més, reivindiquem el dret a l’autodeterminació, el dret a treballar pacíficament per esdevenir República Catalana, lliure, neta, justa i que treballi per garantir la igualtat d’oportunitats entre tota la ciutadania catalana. Cap sentència ens aturarà. Plantem cara a la voluntat repressora de l’Estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte. Demanem l’amnistia per a totes les persones condemnades i perseguides.
Reprovem l’actitud sostinguda de l’Estat espanyol, que ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica. Convé recordar, per exemple, que, el maig d’aquest any 2019, el grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides va fer pública una resolució que instava l’Estat espanyol a deixar en llibertat de forma immediata l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, que es trobaven a presó preventiva.
L’incompliment d’aquesta resolució va ser una mostra més que l’Estat actua desoint qualsevol resolució, tractat internacional (com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que recullen el dret a l’autodeterminació) o totes les manifestacions pacífiques del poble de Catalunya a favor de la independència i la República Catalana. I aquesta actitud és molt greu. Per això la denunciem, perquè, malauradament, ens recorda etapes autoritàries en què no hi havia garantits els drets polítics ni les llibertats de la major part de la ciutadania.
Reivindiquem justícia, i ens disposem a liderar de nou la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i a favor dels drets i les llibertats. La situació d’excepcionalitat que estem vivint, agreujada especialment per la confirmació de la sentència, afecta tothom, afecta la quotidianitat dels pobles i ciutats del nostre país i de totes les persones que hi vivim.
I, per tant, és per tots els motius exposats anteriorment que el ple adopta els següents acords:
PRIMER. Manifestar el rebuig a la sentència condemnatòria emesa pel Tribunal Suprem en relació al judici de l’1 d’octubre i la causa independentista, constatant que representa una regressió dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.
SEGON. Reclamar la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques i exigir l’amnistia de tots ells i elles, i de tots els exiliats i exiliades, com a reconeixement de l’absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i a qualsevol altra acció política celebrada durant els dies previs i posteriors a aquesta data.
TERCER. Mostrar el compromís amb el dret a l’autodeterminació, dret polític fonamental recollit en tractats internacionals com la Carta de les Nacions Unides i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, signats també per l’Estat espanyol, i reivindicar-lo com a dret en virtut del qual resoldre el conflicte polític existent, per via democràtica i pacífica.
QUART. Reafirmar-nos en el caràcter pacífic i no violent del moviment independentista català. Condemnar tots els intents de criminalització del moviment independentista que les seves diferents institucions, òrgans, poders i alguns mitjans de comunicació volen construir.
CINQUÈ. Exigir al govern de l’Estat espanyol que respecti la legitimitat de les persones escollides democràticament a les diferents institucions catalanes, així com les decisions i acords que se’n derivin, com a màxima expressió de la sobirania popular.
SISÈ. Comprometre’ns a treballar conjuntament amb el Parlament de Catalunya, del Govern de la Generalitat de Catalunya i convocar-nos a participar, com a representants legítims de la ciutadania, en una assemblea d’electes a favor dels drets polítics i la llibertat.
SETÈ. Mostrar l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, tant a nivell nacional com internacional, i convidar la ciutadania a participar en totes les lluites compartides i pacífiques a favor dels drets i les llibertats. I comprometre’ns a participar en l’acte convocat pel President de la Generalitat el dia 26 d’octubre al Palau de la Generalitat.
VUITÈ. Expressar la més ferma voluntat de seguir treballant, dia rere dia, per garantir els drets i les llibertats de tota la ciutadania de Sant Jaume d’Enveja, la defensa del diàleg i dels principis democràtics i la pluralitat política, així com el respecte a la separació de poders, imprescindible en qualsevol estat de dret.
NOVÈ. Fer avinent la situació de repressió política i de vulneració de drets fonamentals que estem vivint com a ciutadania i com a país als municipis agermanats.
DESÈ. Fer arribar aquest acord a la Presidència del Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Congrés de Diputats, a la Presidència del Govern de l’estat, a la Presidència del Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a l’Associació de Municipis per la Independència. I donar conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del municipi pels mitjans que es creguin oportuns.
