El govern de la Generalitat de Catalunya aprovarà aquest dilluns, amb tota probabilitat, la creació de la nova empresa pública Salut Terres de l’Ebre, i ho farà aprovant al mateix temps que aquesta nova empresa passi a fer-se càrrec de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. La infraestructura sanitària de la Ribera d’Ebre serà per tant l’embrió d’una nova empresa pública que ha tindre entitat i direcció autònoma, per poder incorporar desprès altres hospitals municipals del territori, com són els de Tortosa i Amposta.
Fonts del departament de Salut han confirmat a Ebredigital.cat que la creació de Salut Terres de l’Ebre serà un dels grans acords que es produirà, en portes de Nadal, en el consell executiu que es celebra aquest dilluns al matí al Palau de la Generalitat. Es confirmarà cap a les dotze del mig dia en la roda de premsa de la portaveu, i s’ampliarà a la tarda ja que està previst que la consellera de Salut es traslladi a Reus per explicar-ho. Gairebé al mateix temps, la directora de Salut de les Terres de l’Ebre, Mar Lleixà, ho farà també des de Tortosa ja que té convocada una roda de premsa a les 17.30 hores a la seua de la regió sanitària.
Hi ha molta expectació per veure com es resoldrà finalment un tema que ha estat controvertit perquè requereix de molts consensos. Un d’ells, el territorial i els equilibris interns que requereix, tenint en compte que s’integrarà en una mateixa direcció els hospitals de tres de les grans capitals del territori: Tortosa, que té l’Hospital de la Santa Creu de Jesús vinculat a Sagessa; Amposta, que té l’hospital comarcal gestionat per Fusmmont; i Móra d’Ebre, que fins ara depenia de Gecohsa, el conglomerat vinculat a Sagessa (empresa nascuda de l’Ajuntament de Reus).
Mar Lleixà ja va confirmar la setmana passada que Salut Terres de l’Ebre arrancaria assumint la gestió de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, però va deixar en alt com s’integrarien altres hospitals: “a partir d’aquí ja anirem veient”, va afirmar. També caldrà veure quin pressupost i inversions hi haurà i com s’estructurarà la direcció territorial.
La confirmació que l’hospital de Móra serà encomanat a Salut Terres de l’Ebre també certifica una altra opció: que l’hospital de Reus i el de Móra, encara en mans de Gehcosa (del conglomerat de Sagessa), serà gestionat pel CatSalut a través de dos empreses diferents i no d’una, com s’havia especulat. Ara bé, com que actualment Móra forma part, empresarialment i a nivell de gestió, de l’hospital de Reus -per això s’han desviat milions d’euros del fons de reserva de Móra per a pal·liar el dèficit del Sant Joan de Reus- la desvinculació dels dos centres i el seu traspàs a la Generalitat s’ha de fer alhora i en una única operació, segons recorda Lleixà al setmanari l’Ebre, per la qual cosa l’exercici del 2019 s’ha previst com un any de transició. Admet que això ha generat certa confusió però assegura que el futur és cert i dona compliment a la demanda que els Serveis Territorials van fer a la conselleria a finals del 2018: que s’articulessen dos empreses diferents i que la de Móra es convertís en l’embrió de Salut Terres de l’Ebre. L’exdirector territorial Ismael Piñas va arribar a lamentar públicament, a través d’un article publicat a este periòdic, la possibilitat que s’acabés renunciant a Salut Terres de l’Ebre com a projecte territorial.
Lleixà posa com a exemple del compromís de la Generalitat les inversions en curs i anunciades -assumides pel CatSalut- per al centre de la capital riberenca. Han començat les obres per a la instal·lació de noves canonades, vinculades a la construcció imminent d’una cafeteria -ara no hi ha este servei- per a l’obertura de la qual s’està tramitant la llicència mediambiental; i, segons Lleixà, durant el 2019 quedaran redactats els projectes per a una nova àrea quirúrgica, sala de parts i gabinet de digestiu, amb la idea que les obres es puguen fer l’any que ve.
Inversions imminents
Lleixà, que va fer una conferència a la URV sobre el futur sanitari a les Terres de l’Ebre, també ha assenyalat altres inversions immediates del Departament de Salut al territori, entre les quals hi ha la incorporació de tres nous mamògrafs -cedits per l’empresari Amancio Ortega-, un per a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, un per a Amposta i un per a Móra d’Ebre, que s’instal·laran entre juny i juliol. En este període també està previst que surte a licitació l’obra del nou edifici oncològic de l’hospital tortosí, i paral·lelament s’està preparant el concurs per a construir-hi també un nou edifici administratiu que, al seu torn, acollirà la secció de Recursos Humans del CAP Baix Ebre, on, aleshores, amb este alliberament d’espai, podran tornar les especialitats traslladades temporalment -enmig d’un terratrèmol polític a Tortosa- al CAP de Roquetes: anestèsia, oftalmologia, digestiu i la clínica del dolor. A més, el nou edifici administratiu també permetrà ampliar les Urgències del Verge de la Cinta, un altre dels reptes de Salut a Tortosa i a les Terres de l’Ebre. Lleixà confia que enguany es puga licitar la redacció del projecte d’ampliació.
La representant de la Generalitat també calcula que durant el 2019 arrancaran les obres dels nous consultoris locals de Jesús i Benifallet. En el cas de l’equipament benifalletà, el projecte ja està redactat, i l’obra corre una certa pressa pel conflicte entre el Bisbat i el consistori un cop es va acabar el període de cessió de l’edifici -propietat de l’església- on ara hi ha habilitat el servei de consultori mèdic. A Jesús, encara cal redactar el projecte.
Radiografia de la regió
Segons va radiografiar Lleixà a la conferència, actualment hi ha a la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre 49 consultoris locals i 11 equips d’atenció primària en 21 centres, 12 dels quals fan atenció continuada 24 hores. Pel que fa als tres hospitals principals i a l’activitat de l’ICS redirigida a la Clínica Terres de l’Ebre, es disposa d’un total de 324 llits d’internament d’aguts. En els tres centres sociosanitaris d’internament, hi ha en conjunt 60 llits de llarga estada, 127 de convalescència i 34 de subaguts.
En un context de manca de professionals en determinades especialitats i deteriorament de les condicions professionals, Lleixà va enfocar el repte d’haver de mantenir o millorar la qualitat assistencial als 176.488 habitants de la regió sanitària, en un marc de lenta recuperació del ritme inversor després de les retallades i en un territori on en l’última dècada ha crescut en un 7,5% la població major de 65 anys assegurada pel Catsalut (i ha baixat en un 10,2% la població menor de 14 anys). El segment de majors de 64 anys suposa avui, segons les dades del Departament, un 22,5% de la població a l’Ebre, i fins a un 26,5% a la Terra Alta i la Ribera, per un 19% a Catalunya.