Avui és dimarts 16 de juliol, el dia després de conèixer després d’unes dècades i la desclassificació de documents de la CIA que el Señor X que omplia les portades dels diaris dels 80s i principis dels 90s, era Felipe Gonzàles. Ell era la persona que hi havia rere la creació dels GAL, els Grups Antiterroristes d’Alliberament, grups armats parapolicials espanyols que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d’Estat a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d’alts funcionaris del Ministeri de l’Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González per intentar acabar amb el santuari de l’organització ETA a França. Recoradreu els GAL, entre d’altres coses, per la tortura i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala i l’Atemptat de l’hotel Monbar.
Els mitjans estatals i molts de catalans han mirat cap a una altra banda i han fet com si no existís la notícia. Els mateixos mitjans que quan tothom sospitava fundadament que el president Gonzàlez era al darrere, venien exemplars i més exemplars i el país estava dividit entre els que sospitaven qui era MR X i els que ho sabien. Però seria erroni, segurament, pensar que només hi havia un home, o un partit, al darrere dels GAL. Sobre el destí, el poeta Vicent Andrés Estellés deia en el seu poema Coral Romput, “Hi ha pactes secrets, hi ha clàusules ocultes que van determinant, que van fent i desfent allò nostre, i en canvi no compten amb nosaltres, no ens exposen l’assumpte: ens ignoren del tot. És terrible, si es pensa”. I més terrible és, encara, quan després de pensar i d’adquirir el coneixement es posa de manifest que no ha servit de res més que per tenir el cap ocupat. És a dir, que no ha servit de res.
A veure si ara coneixem més aviat la identitat de M. Rajoy i podem passar a una altra cosa.
Com cada dimarts, hem fet un programa eminentment radiofònic, i hem entrat al Rebost amb Gustavo Turon. Avui, hem pogut parlar amb Jordi Turch, l'”alma mater” darrere d’Oleum Naturae, un oli d’oliva verge extra d’arbequina de qualitat i produït a Rasquera. A continuació, hem parlat amb Manel Escurriola, del Restaurant Nicanor de Deltebre sobre la història de l’establiment i els nous reptes que encara l’històric local de Deltebre.
També hem pogut escoltar una nova càpsula d’aquelles que ens fan reflexionar, i molt. Avui, ha anat a càrrec del poeta de Deltebre Javier Caballero, qui ens ha parlat del racisme.