El Recapte (01-07-2020)

“Drama” és una paraula que està de moda. Ahir va haver-hi un daltabaix a les xarxes socials arran de l’emissió per part de TV3 de la sèrie DRAMA, una sèrie produïda pel canal Playz de TVE, en la que els i les protagonistes viuen una vida bilingüe en català i castellà. I no, això no és l’argument de la sèrie. Tant de bo. Personalment, si una sèrie, una pel·lícula o el que sigui m’agrada, m’interessa, ja pot estar en suahili (pobres suahilis, sempre ho acaben pagant tot) que me la miro, en parlo, la recomano i aprenc de totes les coses bones que té. I, si la sèrie, pel·lícula, documental, és una m… punxada en un pal, no la miro, en parlo molt poc, això sí, òbviament, en els termes de m… punxada en un pal. Vaig veure 1 minut de DRAMA. Només un MINUT, que va coincidir amb el final del capítol. Acabar qualsevol cosa amb algú en segon pla tirant un pastís per un balcó mentre algú grava amb el mòbil i, de la manera més forçada, el qui gravava, en fa extrems d’això amb paraules tipus “Tio! Tio! És un pastel! És el pastel de la fiesta de Yordi! Que bestia, tio! Tio! Un pastel!”, doncs mireu, perdoneu, és una m… punxada en un pal. Modernor, relacions sexoafectives, embarassos no desitjats, i molt de vocabulari aparentment modern, juvenil i REAL. Hi havia una època que de la pantalla se’n deia “el setè art”. Ara, se’n podria dir en molts casos, “la setena manera de guanyar diners”. Això sí, desvinculada completament de l’art. No hi té res a veure. En el cas de TV3, a més, cal recordar que és la televisió més fiscalitzada de l’Estat Espanyol i, a més, la més posada en dubte constantment, la més desgastada. Els orígens de TV3 van lligats estretament a la difusió del català. A fer arribar la llengua pròpia de Catalunya a totes les cases. La llengua, l’art i la cultura de Catalunya, la mateixa que va ser banejada, prohibida, folkloritzada i atacada durant molts anys i que ara, avui, encara certs hereus polítics de certs règims totalitaris voldrien reduïda, zoologiczada, anul·lada i fent la reverència a una única llengua oficial. La llengua ÉS la cultura. Qui no ho vulgui veure, té la palla a l’ull i bruta la mà que assenyala. Una altra cosa és que per sobreviure econòmicament, TV3 prioritzi programar una sèrie on gent guapa i famosa de l’institut del teatre (no entrarem a discutir les habilitats actorils), ensenyen carn i Barcelona surt a la majoria de les escenes. Que parlen molt de castellà i no ens representa? Doncs mireu, això és discutible. A Barcelona, segons quina generació és DUAL, canvia de llengua de manera quasi bipolar, sense sentit. A aquesta gent, jove majoritàriament i que quan deixen una mica enrere esta joventut s’estabilitza, sí que els representa. Sabeu a qui no representa, però, esta sèrie, ni cap de les que fa TV3 o televisió espanyola, per suposat? A la gent de Terres de l’Ebre. Se veu que es pot justificar que actrius com Carol Rovira parlin català central a La Riera, per tot allò de la normalització lingüística, però no es pot criticar que parlin castellà a DRAMA. El DRAMA, com sempre, el vivim a les Terres de l’Ebre, discriminats, zoologiczats (mira mama, diu ABURGINGA, quina gràcia!) i no representats. Mai. En cap ficció catalana. En cap. Mai. Mai. Mai. Un drama real. Però no modern, mireu.