És 26 d’octubre, arrenquem dilluns i setmana, després d’haver fet el canvi a l’horari d’hivern i aconsegui que es face de nit més prompte. Encetem un període de recolliment, de reflexió, de sortir menys de casa i fer més vida interior. Això, que ja es produeix de manera natural, enguany es veurà afectat per l’arribada d’una mesura que, en democràcia, encara no havíem experimentat: el toc de queda. I què vol dir això? Doncs que des de les 22 h fins les 6 h, la ciutadania no podrem sortir de casa, si no és per causes de força major. I per passejar el gos, de 4 a 6 h.
Si la mesura és adequada o no és, sense cap dubte, motiu de polèmica. Si s’ha d’aplicar igual a totes les regions de Catalunya, també. Si hi ha altres àmbits de la vida quotidiana que mereixen ser revisats amb més urgència, com ara el transport públic de les grans ciutats i el que arriba i surt de les mateixes, també. El toc de queda, durarà com a mínim fins el 9 de novembre, tot i que el Govern Central desitjaria allargar-lo fins el maig. 6 mesos de disminució de l’activitat i 6 mesos de control de l’espai públic per part de les forces policials.
Són moments que els drets fonamentals es veuen amenaçats o restringits, directament, és cert. D’altra banda, el confiament domiciliari és l’única mesura que s’ha provat que funciona. I ara tenim més experiència que al març. Potser sí que funcionarà. Vaja, de fet, el més adequat seria tenir aquesta actitud positiva de, com diem aquí baix, “Coste i valgue”. Sobretot perquè les restriccions s’aplicaran encara que no vulguem. I la duració de les mesures dependrà, i molt, de la nostra capacitat d’acceptació fer les coses bé, o de fer-les millor encara de com les hem fet.
Va, que entre totes i tots ho aconseguirem!
