És dijous 29 d’octubre, dia de mercat a Deltebre i dia de paella als restaurants de les zones on la restauració pot avui dia treballar amb normalita,t i de paelles per emportar, a la resta de restaurants com els de casa nostra, que han de romandre tancats per imperatiu legal.
Avui ens hem despertat amb cuejades de la notícia que ahir va sacsejar la política catalana d’aquella manera que ja coneixem de fa uns anys. I és que en l’enèsima maniobra de cortina de fum, probablement perquè no es parli de l’absolució al major Trapero o perquè no es parli del sopar que va organitzar Pedro J. Ramírez, en el que polítics d’entre els quals el ministre de Sanitat Salvador Illa, van assistir-hi, es van produir numeroses detencions a empresaris i polítics independentistes afins a la causa. Com si ser independentista fos il·legal! Ho vesteixen amb informacions increïblement treballades a nivell literari. Acompanyeu-me en aquesta meravellosa història: Un treball digne del 1r curs d’un taller d’escriptura de 4 o 5 cursos. Òbviament, l’únic que serien capaços de realitzar certs militars i comandaments policials, com els encarregats d’aquesta narració. I és que un relat, un conte, una història, ha de tenir allò que anomenem versemblança. Ademés de la seva coherència interna els elements fantàstcis que incorpore, han de lligar molt bé, tant bé que han de ser creïbles encara que siguin les més grans anades de l’olla. Pots anar afegint elements, personatges, carregant el sac de la inventiva amb escenaris llunyans, noms estrangers, celebritats… Però hi ha un moment, i s’ha d’estar molt atent, que la quantitat d’inventiva no lliga per cap banda i el sac es trenca… Una mica, és el que ha passat amb aquesat fantàstica història que mescla Snowden, Assange, Rússia, 10.000 soldats, Puigdemont i una guerra amb l’Estat Espanyol.
Massa elements coneguts per tothom i massa feina literària per fer-los lligar sense forats ni errades narratives, especialment per a uns militars que amb prou feines saben parlar més enllà del vocabulari bàsic. Per això, a nosaltres, els catalsn que de contes ja fa molts anys que ens n’expliquen tot això ens fa, riure. Riure a gust. Fins el moment que ens n’adonem no només la realitat acostuma a superar la ficció, com diu el tòpic, sinó que, a més, a vegades, la substitueix.
Avui, al Recapte, hem escoltat bona música, hem obert una nova llauna de Conserves Musicals, amb el músic i escriptor Miquel Àngel Marín i, per acabar, la psicòloga Carolina Castells ens ha ofert un nou episodi de L’Art d’Estimar.