És dimecres, 25 de novembre, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Contra la Dona.
Una data de commemoració escollida per honrar la memòria de les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana que van ser brutalment assassinades el 1960 per ordre del dictador dominicà, Rafael Trujillo.
La violència contra les dones i nenes és la més estesa de el món actual. Es creu que el motiu és la impunitat de la qual gaudeixen els perpetradors, i el silenci, l’estigmatització i la vergonya que pateixen les víctimes.
La violència contra les dones i nenes es manifesta de forma física, sexual i psicològica i inclou bàsicament els següents supòsits:
-Violència per un company sentimental (violència física, maltractament psicològic, violació conjugal, feminicidi)
-Violència sexual i assetjament (violació, actes sexuals forçats, insinuacions sexuals no desitjades, abús sexual infantil, matrimoni forçat, aguait, assetjament de carrer, assetjament cibernètic)
-Tracta d’éssers humans (esclavitud, explotació sexual).
-Mutilació genital.
-Matrimoni infantil.
Encara que totes les dones, a tot arreu de món, poden patir violència de gènere, algunes dones i nenes són particularment vulnerables. Per exemple les nenes i les dones més grans, les dones que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals, transgènere o intersex, les migrants i refugiades, les de pobles indígenes o minories ètniques, o dones i nenes que viuen amb el VIH i discapacitats, i aquelles que es troben atrapades en crisis humanitàries.
En un món on una de cada tres dones pateix violència sexual o física, majoritàriament, per part de la seva parella, podem imaginar la dificultat afegida per a aquestes dones de romandre confinades a casa amb els seus agressors.
És clar que els confinaments decretats en l’àmbit de la pandèmia de COVID-19 ha intensificat la violència a la llar, de manera que paral·lelament al coronavirus, s’ha desenvolupat una altra pandèmia a l’ombra: la de la violència cap a les dones i les nenes.
A més els serveis essencials de cases d’acollida, refugis i línies d’atenció i d’ajuda s’han vist sobrepassats per les circumstàncies.
Per això es requereix un esforç i una responsabilitat per part de tots per acabar amb aquesta xacra social.
Moltes dones estan atrapades a casa amb els seus maltractadors. Potser algú molt proper a tu. Si sospites que algú pot estar en perill, assegura’t, pregunta-li si està bé i si tot va bé a casa.
Informa-la sobre la violència de gènere, i fes-li conèixer els serveis d’ajuda més propers.
Si sospites que la seva vida o la dels seus fills corre perill, truca a la policia. Tu pots fer la diferència. Tothom la podem fer.
Avui, al Recapte, hem fet un programa en el que hem estrenat una nova càpsula de la secció Un home qualsevol, amb el poeta de Deltebre Javier Caballero, hem escoltat música ben reivindicativa i, a segona hora, hem anat a la Biblioteca, amb Neus Bertomeu.
