El Recapte (10-12-2020)

És dijous 10 de desembre. Ahir vam saber que el rei emèrit Joan Carles I ha pagat poc més de 600.000 € per regularitzar la seva situació amb hisenda i que ara que ja té aquest tràmit resolt, sembla que tornarà a l’Estat Espanyol per Nadal. Ho farà amb la convicció que ha fet suficient, més del que se li esperava, perquè ell és rei emèrit i abans ha sigut molts anys rei i que menys, però que menys, se li pot demanar a un rei que que faci el que vulgui sense donar explicacions. Els reis, ja ho sabem, ho són perquè sí, perquè tenen la sang blava i la resta d’humans, no. Són reis perquè tenen més habilitats que la resta de pobres súbdits. Tota la família reial, però, és d’una tan gran modestia que ho amaguen, i actuen dia rere dia, com si fossin infrahumans. I això ho fan per tenir el poble content, per fer-nos sentir superiors a tot un rei o una reina, o un príncep o princesa. El Rei Emèrit d’Espanya, tothom el recordem sobre un cavall blanc majestuós, amb l’espasa a la mà conquerint països al capdavant del seu noble exèrcit que capitaneja i dirigeix amb una precisió mai vista. És el terror dels enemics. És una sort i una fortuna comptar amb tal cap visible de l’Estat. I ara de debò, és una vergonya que l’Estat permeti que la Monarquia blanquegi capital amb total immunitat des de la seva restauració. És una vergonya que no hagi sancionat el Rei i hagi esperat que, després d’assesorament legal, prengués aquesta solució, que només mostra la fragilitat d’un estat que es vol modernitzar davant d’institucions antigues, arcaiques i imposades per un règim totalitari. És immoral i indecent que es destinin diners a una institució corrupta. L’estat financia una empresa corrupta, que fabrica diner negre, que no declara i que viu al marge del seus ciutadans i ciutadanes als quals hauria de respectar molt més del que ho fa. I les targetes black? Bé, doncs són targetes de crèdit o dèbit a través de les quals la família reial gasta diners d’altres persones, potser també de fons reservats que paguem entre totes i tots. I aquests fons reservats… no és una vergonya que en plena època pro transparència en la democràcia més progressista del món existeixi una partida pressupostària tan fosca amb la que es financien totes allò que no es pot dir perquè mostraria el rostre veritable del govern Dorian Gray de l’Estat? De cara al públic, modern, d’esquerres, progressista i, en una habitació, tapat amb un llençol, la veritable cara: un lladre entabanador, aprofitat i algunes vegades sàdic i cínic, pobre, sense arguments, confús, violent i agonitzant perpetuament. Que el destapin, ja i en tornem a parlar.