És dimarts 2 de març, segon dia de la setmana i del mes. Dia en el que els principals mitjans comparteixen un aportada, que és la detenció de Josep Maria Bartomeu, expresident del Barça pel cas Barçagate, bàsicament un entramat de blanqueig de capital a través d’una empresa que es dedicava a estudiar el ressò del club, jugadors, entrenadors, directiva i desprestigiar-los. La detenció de Bartomeu es produeix sota aquesta investigació, que es troba en secret de sumari encara i que pot no no involucrar el president o la junta en res, no seria el primer cop. Però la sensació que es respira al voltant de l’entorn del club, el “entorno”, que en el seu moment va assenyalar Johan Cruyff, és que esta junta mereixia alguna mena de càstig, perquè s’ha dedicat a ensorrar tot allò de bonic i definitori que tenia el Barça fins a convertir-ho en un record, fins a deixar una absència molt gran, un solar abandonat que no ha pogut tornar a omplir amb res, potser perquè van gastar totes les idees en el desprestigi de la institució. En fi, tothom és innocent fins que es demostre el contrari. La culpa del mal del Barça es reparteix en diverses cistelles i, des del meu punt de vista, la junta de Bartomeu, n’omple unes quantes.
Avui, al Recapte, hem anat al Rebost amb Gustavo Turon, amb la companyia de Margaret Morelló, secretària de FECOTUR i propietària i cuinera del restaurant Sushi MC de Deltebre.
