És dilluns 22 de març, i ja podem dir que és primavera i que només queden 13 diumenges perquè sigui estiu. Este cap de setmana hem pogut veure el sol, tot i que també hem patit els embats del vent de dalt, un vent que baixava gelat i que treia al dia la sensació primaveral, és cert. Però també ho és que anem de cap a l’estiu i saber-ho, encara que no ho acabem de notar, ja ens canvia una mica l’ànim. Este diumenge, a més, va tenir lloc el primer acte cultural amb públic a l’exterior des de la declaració de l’estat d’alarma. Va ser en el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Poesia, este mateix diumenge 21, a la Plaça Marina Oriol, al costa de la Biblioteca Delta de l’Ebre. Tot i el vent que fred que bufava, la gent va omplir les cadires disposades tot respectant la distància de seguretat i s’hi va quedar fins al final. Com aferrant-se al fet de poder celebrar amb més gent, amb la societat, alguna festa. També podríem dir que celebràvem la primavera, les ganes de reflorir, les ganes de deixar enrere tot un llarg i estrany any que ens ha canviat la vida. La vida, però, s’obre sempre pas i, si tot va bé, ja pots dir que passem pàgina i podem recuperar la nostra exvida, la vida d’abans, la vida. Mentre deixem que arribe, la primavera en tots els àmbits de la nostra vida, avui tenimhem fet un programa per fer amb bona música, amb un repàs a l’actualitat, amb l’estrena d’una nova càpsula de la secció Un home qualsevol, amb Javier Caballero i una nova entrega de la secció Fem memòria, amb Julio Franch.
