És dilluns 10 de maig, el primer dia laborable sense les restriccions derivades de l’estat d’alarma a la majoria de comunitats i regions de l’Estat Espanyol. A casa nostra, la caiguda de l’Estat d’Alarma instaurat pel Govern Central va donar pas dissabte a la nit, de manera paradoxal, a una altra mena d’Estat d’alarma: el provocat a molts ciutadans i ciutadanes després de veure quina reacció a l’aixecament va tenir una part de la població, que va trobar-se de manera multitudinària després de l’aixecament del toc de queda en places de pobles i ciutats, en platges o que va sortir pel nostre poble a pitar amb el cotxe pels carrers del municipi, com si fos un dia de festa i, segons hem vist en diferents mitjans, sense mascareta ni distàncies de seguretat. D’això, abans, se’n deia fer Pasqua abans de Rams. Encara haurien de passar moltes coses abans no arribéssim a aquest punt, al qual, sense cap mena de dubte volem arribar-hi tots i totes.
A les xarxes socials, hi ha hagut reaccions de tota mena: des de joves i no tant joves emocionandíssims vivint a ple pulmó la recuperada “llibertat” fins a altres joves i no tant joves, que piulaven frases com “Si tu ets tan llest i jove, si ansies tant la llibertat i si pateixes tant per la teva salut mental, ahir arribes a una plaça amb 600 persones, te’n vas a un altre lloc. La resta de coses que m’expliqueu son cuentos i tonteries”. Clar que també s’ha d’entendre la reacció d’una part de la ciutadania. Hem passat moltes ocasions del tot al res i del res al tot i, és clar, les reaccions van en paral·lel. Com a nota al marge, però, crec que podríem fer una petita reflexió: l’estat d’alarma i el toc de queda ens va apropar i molt a uns horaris més sans, molt més lògics i que desconeixíem. Una camí obert que caldria no deixar d’explorar.
Avui, al Recapte, Julio Franch ens ha portat una nova entrega de la secció “Fem memòria” en la que ha reprès el fil de la narració de les “Memòries de Josep de Calca”.
