És dimecres, 19 de maig. Dos notícies són les que destaquen d’entre tota l’actualitat. D’una banda, que els menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca rebran la segona dosi de Pfizer. La Comissió de Salut Pública planteja que els vacunats amb AstraZeneca puguin fer la pauta completa amb el mateix fàrmac, si així ho volen. D’aquesta manera, Espanya se suma a països com Alemanya, França, Portugal, Suècia i Finlàndia, que també han optat per la pauta mixta. En els propers dies, es preveu que comenci la vacunació amb segones dosis de les persones de menys de 60 anys que van rebre la primera. En la comissió s’ha plantejat la possibilitat que les persones que no desitgin que se’ls administri el fàrmac de Pfizer puguin demanar rebre la segona dosi també amb AstraZeneca. La decisió d’optar per la “pauta mixta” ha arribat hores després que aquest mateix dimarts l’estudi Combivacs ha confirmat que la immunització augmenta posant vacunes diferents. De fet, segons l’estudi en què han participat els hospitals Clínic i Vall d’Hebron, posar una segona dosi de Pfizer potencia un 150% la resposta immune davant la Covid-19 d’aquelles persones que tenien una primera dosi d’AstraZeneca. La decisió contradiu les recomanacions de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que s’havia mostrat partidària que la segona dosi fos també d’AstraZeneca.
L’altra notícia, fa referència a la crisi diplomàtica oberta entre l’Estat Espanyol i el Marroc. Una crisi que no és nova i que se suma a una altra crisi més profunda: la de la immigració plantejada com un problema global, mundial. Els països d’acollida, haurien de poder acollir, i els països d’origen haurien de poder disposar de recursos perquè els seus ciutadans i ciutadanes no haguessin d’abandonar el seu país. I és que ningú deixa casa seva si està bé. Cal preguntar-se què ha passat, més enllà de la versió oficial que diu que la permissivitat de la policia marroquina, que ha deixat passar 8.000 persones a l’altra banda de la frontera, s’ha degut a una acció de càstig al govern espanyol per haver hospitalitzat el líder del Front Polisario, Brahim Bali, en una acció humanitària de l’Estat Espanyol, el qual té un gran deute amb el Sahara.
Potser ens hauríem de plantejar coses com que el govern de la ciutat autònoma de Ceuta és del Partit Popular, a qui, potser, l’interessa generar conflicte al PSOE del Govern Central. I, d’altra banda, també és interessant pensar en l’excel·lent relació que al llarg de dècades han mantingut les monarquies marroquina i espanyola i què ha fet el rei, en este cas, Felip VI, una figuram la de l rei a qui sempre se li atribueix una capacitat diplomàtica gairebé miraculosa: de moment, ni està ni se l’espera. Com sempre.
Avui, mentrestant, nosaltres hem fet un programa en el que hem anat a la Biblioteca amb Neus Bertomeu, directora de la Biblioteca Delta de l’Ebre.
