L’Associació Sediments ha encarregat a l’Àrea de Mecànica de Fluids de la Universitat de Saragossa un informe tècnic per basar la denúncia judicial en contra de l’estat espanyol per les irregularitats en la gestió dels desguassos de fons de les preses del riu Ebre. El treball, a càrrec del professor, enginyer industrial i doctor en Mecànica de Fluids, César González Cebollada, pretén documentar i relacionar la inactivitat d’aquests mecanismes amb riscos greus per a la seguretat de les preses, que en alguns casos han derivat en trencaments catastròfics. Precisament, la Marxa pels Sediments que comença el pròxim dia 21 a la població de Xiprana vol recaptar fons per finançar l’estudi i difondre l’abast del problema a les poblacions afectades.
González Cebollada té sobre la taula el repte d’explicar de forma tècnicament contrastada i, al mateix temps, entenedora les raons de la importància de mantenir actius els desguassos de fons de les preses. Els seus arguments han de convertir-se en la base perquè la denúncia de l’Associació Sediments acabin sent admesa judicialment. Un front legal, confien, que forci l’administració estatal a actuar per possibilitar l’arribada dels sediments que històricament queden retinguts en aquestes estructures al llarg de la conca i que resulten vitals per a la supervivència d’un delta de l’Ebre amenaçat per la regressió, la subsidència i el canvi climàtic.
“Pensem que l’informe sigui de la Universitat de Saragossa i digui tan clarament que els desguassos de fons de les preses són mecanismes de seguretat i s’han d’obrir regularment és important: no només som la gent del Delta qui ho diem, també un professor de la Universitat de Saragossa, que os està la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que hauria de posar ordre i no ho fa“, ha subratllat el portaveu de l’entitat i autor del llibre ‘Terra Presa’, Josep Juan.
L’objectiu principal, apunta, passa per establir de forma documentada la relació existent entre l’operativitat dels desguassos de fons i la seguretat de les preses, així com la seva base legal. Planteja documentar també la necessitat d’obrir periòdicament aquestes comportes durant l’explotació de les centrals hidroelèctriques, com a part de les tasques rutinàries de manteniment.
Sense informes oficials
Per aconseguir-ho, davant la necessitat de certificar que, efectivament, aquestes comportes mai s’han obert, González Cebollada es basarà en les dades històriques d’aforament del riu, davant la manca de dades oficials sobre l’estat i operativitat dels desguassos malgrat les sol·licituds oficials cursades en aquest sentit. “No hi ha informes anuals: l’Estat no té cap proba de que estan en bon estat“, apunta Juan. Malgrat una recent normativa que preveu regular aquest sistema, la gestió fins aquests moments, recorda, resulta “punible“. “No es garanteix la seguretat“, conclou.
A banda d’aquest aspecte, l’estudi de la Universitat de Saragossa abordarà també les possibles conseqüències que podrien tenir aquestes mancances en la seguretat i la integritat de les mateixes preses. És a dir: la relació directa entre el mal estat de conservació, la manca de manteniment d’aquests elements i possibles accidents aigües avall.
“Durant l’última dècada s’ha produït un increment molt notable d’accidents per trencament de preses al món. El parc de preses envelleix: es van construir principalment al segle XX i cada cop són més velles. Per això, la gestió, el seguiment i la vigilància són molt importants“, destaca Juan. En concret, González Cebollada té previst elaborar simulacions amb vídeo dels efectes que podria tenir un accident amb trencament de les preses de Mequinensa i Riba-roja, en els quals es mostraran les zones que podrien quedar inundades riu avall.
Marxa pels sediments
L’estudi té un cost total de 1.800 euros més IVA, dels quals l’Associació Sediments n’ha avançat ja 800 de fons propis amb la venda del llibre ‘Terra Presa’. Aconseguir el finançament restant, precisament, serà un dels objectius que es proposa l’entitat amb la Marxa pels Sediments, que S’iniciarà el pròxim dilluns dia 21 a la població de Xiprana, a la província de Saragossa, i recorrerà per etapes diàries diferents poblacions afectades pels problemes de seguretat de les preses, des de la cua de l’embassament de Mequinensa –un dels punts de major acumulació de sediments- i passant pel de Riba-roja, fins arribar el 9 de juliol a Tortosa i Amposta.
Durant els matins, els participants cobriran el trajecte amb caiacs pel riu, documentant la situació denunciada als embassaments. A les tardes, i ja arribats a les poblacions, organitzaran trobades amb la premsa i actes informatius amb el veïnat, que també tindrà l’opció de participar amb caiacs en les diferents etapes. “Pensem que perquè els sediments arribin al delta de l’Ebre hem de pujar als embassaments. Hem d’establir més relacions humanes amb els pobles que tenen pantans, amb les persones i ajuntaments directament afectats per la inseguretat de les preses“, argumenta Juan.
L’entitat està convençuda de la necessitat de trobar “pautes” d’actuació conjunta en l’àmbit de la seguretat i de la gestió dels sediments. Sobre aquest últim aspecte, Juan recorda que la no es tracta únicament de garantir la necessària aportació de materials fins la desembocadura. “Una bona gestió de sediments ajudaria al Delta i permetria que les preses no quedessin colmatades, obsoletes i se n’hagin de fer de noves, que inundaran més terres, més pobles… i això és un problema per a tota la conca de l’Ebre, com la inseguretat“, ha conclòs.
