Tècnics de Fauna del Departament d’Acció Climàtica ha comptabilitzat 102 parelles d’esparver cendrós a Catalunya. Aquest és un rècord històric d’un ocell rapinyaire de mida mitjana que nia a terra, entre matolls espessos o grans herbassars com els grans camps de cereal o farratgeres. Aquest 2021 es va localitzar 81 nius de l’espècie a les comarques de Ponent, 14 al Montsià, i 7 a l’Empordà, essent el primer cop que el nombre de nius supera els 100. Les campanyes de localització i protecció de nius als camps de cereal amb la col·laboració dels Agents Rurals han donat resultats positius en l’augment i manteniment de la població d’aquesta espècie.
Des del 2016, en què es va incrementar la protecció dels nius afegint-hi unes tanques de protecció contra els predadors terrestres, l’èxit dels nius s’ha incrementat notablement.
Actualment, segons el Departament, gràcies a la implicació de la pagesia i a les campanyes de salvament de nius realitzades conjuntament entre tècnics propis, Agents Rurals i personal contractat, els nius són protegits, evitant la sega d’un quart d’hectàrea (2.500 metres quadrats) al voltant del niu, i col·locant una petita tanca que minimitzi la predació.
Espècie gairebé extingida en els anys 80
A Catalunya es va considerar en perill d’extinció imminent en els anys 80, arribant a niar tan sols dues parelles, fins que es va iniciar les actuacions de protecció dels nous de Ponent i de l’Empordà a partir, principalment dels anys 90.
Aquesta protecció ha consistit a localitzar els nius i evitar la sega d’un quart d’hectàrea al voltant d’aquest niu fins que volessin els polls, tot indemnitzant l’agricultor. Posteriorment, l’espècie també va colonitzar el Montsià (on nidifica exclusivament en garrigues) gràcies a l’increment de la població de l’esparver cendrós a Catalunya fins a unes 90-100 parelles els darrers anys, uns valors superiors als que es coneixien el 1970.
