Han passat més de dos anys de la sensació del que se sent en guanyar un partit de futbol a les files de la UE Sant Jaume. Dos anys on el futbol ha estat injust i plagat d’entrebancs en un equip que mai ha abaixat el cap i ha llançat la tovallola tot i les golejades rebudes.
Els del Montsià, tot i haver-se vist obligats a trobar la complicitat dels demés equips (el Jesús i Maria B i el Jesús Catalònia B) per a ajornar els dos primers compromisos i preparar un equip per a competir a la 4a catalana (després d’haver renunciat a seguir competint a la tercera catalana tot i que l’assamblea general de la FCF va estimar que no tindrien que baixar després d’una campanya tant extranya com la passada) i haver-se reinventat per a competir des de zero, de la categoria més baixa que hi ha al futbol territorial ebrenc. La constància i ganes de tenir futbol al poble han estat dos dels factors que els han fet sobreposar a totes les adversitats que han tingut que patir.
Amb la il·lusió de tornar a viure el que era jugar un partit de futbol van encarar el duel davant el filial del Perelló, amb una primera meitat que van generar dos o tres arribades clares de perill al marge del gol que va aconseguir Naim als vint-i-cinc minuts, un avantatge amb el qual marxaven als vestidors. Durant la represa la pressió perellonenca va anar en augment però va ser del tot infructuosa pel bon treball dels defensors locals i la gran actuació del porter Javier Benito.
