L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat Politècnica de Catalunya BarcelonaTech (UPC) han desenvolupat un model de dispersió de les descàrregues d’aigua als camps d’arròs de la badia del Fangar per minimitzar l’impacte dels components tòxics, propis dels pesticides, als mol·luscs bivalves.
L’actuació es va engegar el 2020 després de diversos episodis de mortalitat extraordinària d’ostra adulta de talla comercial en alguns vivers de la badia del Fangar durant els anys passats. Aquestes pèrdues, que van arribar fins al 50% en certs casos, no estaven associades a les causes més habituals, com l’herpes virus o les temperatures elevades. Les observacions de l’IRTA i la UPC han confirmat una correlació espacial entre les zones més afectades per la mortalitat i aquelles tocades més directament pels efluents de les descàrregues. Tot i això, segons els científics, no es pot afirmar que la causa de la mortalitat siguin els agents químics dels pesticides, que ja estan sotmesos a regulacions ambientals específiques.
Tot plegat, ha permès sistematitzar una metodologia que ja s’havia testat a la veïna badia dels Alfacs. El 2019, s’hi va usar la rodamina per traçar la dispersió i difusió de les aigües residuals abocades per la depuradora de Sant Carles de la Ràpita en el marc del projecte europeu Seafoodtomorrow, participat per l’IRTA.
L’experiment amb la rodamina i la seva continuació amb el projecte d’avaluació de riscos en la mortalitat de bivalves han estat cofinançats pels Fons Europeu Marítim i de la Pesca i la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible. A més, han comptat amb la col·laboració de la Federació de Productors de Mol·luscs de Delta de l’Ebre (Fepromodel) i de la Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l’Ebre.
