Els alcaldes del Delta reclamen al Parlament consens entre administracions i inversions urgents per preservar l’espai

Els alcaldes de la Ràpita, Amposta, Sant Jaume d’Enveja, Deltebre, l’Ampolla, Camarles i l’Aldea, que havien de protagonitzar la primera sessió de la comissió, han comparegut aquest dimarts al Parlament amb un missatge de partida comú: la necessitat d’actuar de forma immediata i que es destinin els recursos necessaris per fer front a un “situació de risc i d’urgència”. “S’ha avisat durant dècades que havia perill. Ara s’ha demostrat que és una realitat”, ha avisat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs.

El problema, segons han coincidit, rau en aquests moments en una manca de consens, de coordinació, o fins i tot d’entesa, entre les administracions de la Generalitat i l’estat espanyol sobre les mesures que s’han d’executar i les responsabilitats de cadascú. “Han de posar més diners i actuar de pressa”, ha reclamat l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler.

“Hem trobat bona predisposició a les dues administracions però necessitem que les coses es concretin”, ha apuntat l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, tot recordant recents anuncis del govern espanyol. “És de vital necessitat recuperar també el mar Menor, però això no treu que reclamem i demanem que les inversions arribin també al Delta”, ha manifestat l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, qui ha llançat un “crit d’auxili” davant la desaparició present de moltes parts de l’espai, com la barra del Trabucador.

Alcaldes com el de Deltebre han insistit que les mesures que podrien aturar l’embat de la subsidència i la regressió, combinades amb l’endèmica manca d’aportació de sediments i el creixement del nivell del mar, ja estan “més que estudiades i parlades”. Ha recordat que l’espai ha perdut durant els últims anys ha perdut 10 milions de metres quadrats de superfície i que ha lamentat que els ciutadans del Delta siguin considerats de “segona” per part de les administracions, de les quals només reben “bones intencions” mentre la línia de costa retrocedeix “cinc metres cada any”.

“No volem que el pla de protecció ens porti a una derrota per definició. Ha de ser un pla d’oportunitats, que respecti sectors productius, a les institucions del territori i que, en definitiva, acabi agafant de les experiències internacionals el dogma de la necessitat de preservar la línia morfològica de la costa del Delta”, ha refermat Soler, tot reclamant al govern espanyol que obri la porta de la participació i les propostes del territori després que el pla de protecció rebés més de 10.000 al·legacions.

Al respecte, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Castor Gonell, s’ha mostrat especialment bel·ligerant amb l’enfoc de les administracions, tant catalana com estatal, a l’hora d’abordar els problemes concrets del Delta, condicionant l’execució de mesures als estudis d’afectacions i la normativa ambiental. En la seva opinió, el criteri de “l’ecologisme radical” s’ha arribat a “apoderar” del criteri dels tècnics de les administracions, amb l’objectiu “d’aconseguir el delta del segle XVIII, sense tenir en compte els seus habitants ni la seva economia”. Gonell ha assegurat que molts d’aquests responsables són partidaris de no fer “cap actuació” perquè evolucioni de forma natural.

També s’ha mostrat molt crític amb els conflictes de competències entre administracions. “No volem excuses. Exigim coordinació i eficiència a les dues administracions per portar recursos de forma urgent”, ha exigit. Fins i tot ha criticat també durament els tècnics del parc natural, als quals ha acusat de pensar “que no cal fer res” davant la possible desaparició del Delta i de desvirtuar els objectius originals d’aquesta figura de protecció. L’ha secundat en aquest aspecte Soler, tot assegurant que reben “atemorits” els informes que poden emetre sobre la viabilitat ambiental i normativa de possibles actuacions de protecció.

El director tècnic de la Taula de Consens, Rafa Sánchez, ha estat l’encarregat d’obrir la sessió amb un resum sobre els plantejaments tècnics de l’entitat, que agrupa els ajuntaments de la zona i les comunitats de regants, amb el suport d’altres entitats. Ha recordat el risc que prop d’un 60% de l’espai quedi submergit sota el mar en poques dècades davant del creixement del mar, la regressió i l’enfonsament del terreny.

Sediments insuficients

Sánchez ha volgut refermar el plantejament ja conegut de la Taula i plasmat en el seu Pla Delta. Tot i assumir que l’increment de l’aportació de sediments fluvials retinguts als embassaments de l’Ebre –“mai hi hem renunciat”– suposa la principal solució “estructural” al problema, ha advocat per “mesures més urgents” per “guanyar temps” davant la dificultat tècnica i econòmica que suposaria la seva concreció. Assegura que els retinguts a Riba-roja són “insuficients”, que caldria ampliar la idea a altres pantans i que l’única proposta de proves pilot sense resultats ni terminis concrets genera neguit.

En aquest context, considera que les 500.000 tones anuals d’aportació sedimentària que necessitaria el Delta per mantenir la seva morfologia haurien de provenir, inicialment, de la “gestió de les sorres litorals”, recuperant-les dels espais on s’acumulen i redistribuir-les. Unes mesures que, en la seva opinió, podrien convertir-se en una oportunitat per captar fons europeus per fer realitat el seu finançament.