El delta de l’Ebre és l’espai idoni i “modèlic” per implementar la producció de microalgues i macroalgues marines, un sector amb moltes potencialitats i molts avantatges. Ho ha avalat un estudi encarregat a la Universitat de la Coruña i altres experts mundials reunits en un workshop a la Ràpita (Montsià) coorganitzat per la FAO – organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació. Les avantatges del Delta són les condicions aqüícoles de les badies, el clima i també que s’hi concentra el 90% de les infraestructures marisqueres i de cultiu de peixos del litoral català, empreses que poden ser pioneres en implantar i compaginar el cultiu d’algues, que la FAO proposa com un dels punts forts del nou hub ebrenc d’economia blava.
La comissió general de Pesca per al Mediterrani de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) i la Unió Europea tenen el propòsit de promoure una indústria d’algues sostenible al Mediterrani. El cultiu d’algues és una “biorefineria” de la qual es pot extreure infinitat de productes i de composicions: fibres, proteïnes, pigments, líquids, substàncies bioactives, carburants, etc. En aquest context, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha encarregat un estudi d’anàlisi de potencialitats per al desenvolupament de cultius de microalgues i macroalgues al litoral català que ha identificat el delta de l’Ebre com el lloc “més adequat” de la costa catalana on desenvolupar aquesta indústria.
Javier Cremades és l’autor de la recerca que ha presentat en una jornada internacional de treball aquest dimecres a l’auditori Sixto Mir a la Ràpita. Cremades considera que les badies tenen les condicions mediambientals per dur a terme aquesta activitat, per les condicions hidrodinàmiques, la temperatura de l’aigua i la gran qualitat de nutrients que venen dels excrements del cultiu de mol·luscs de la zona o altres que no arriben a ser usats pel fitoplàncton.
“És el lloc modèlic on implementar el sistema complet i d’una manera bonica amb una aqüicultura sostenible, moderna, que diversifica productes i pot ser un model per altres zones mediterrànies”, ha defensat Cremades. El científic ha remarcat que tots els nutrients que arriben per la desembocadura de l’Ebre i dels cultius arenícoles del Delta és “l’escenari perfecte” per al cultiu d’algues a curt i mitjà termini.
De fet, l’estudi de la Universitat de la Coruña ja identifica vuit algues autòctones del litoral català – d’un ventall d’una vuitantena d’espècies-, “amb valor comercial” i que compleixen “els criteris”. “Em quedaria amb dos o tres –dues verdes i una roja- per començar”, ha aconsellat Cremades. L’estudi assenyala les Gracilaria per obtenir agar -additiu en la indústria alimentària amb alt contingut proteic; les del gènere Codium – per a productes d’aplicació farmacològica; i les espècies d’Ulva – per a consum humà i animal i també estudiades per a aplicacions en medicina regenerativa per les seves propietats antivirals, antioxidants, anticoagulants i anticancerígenes.
“Cal començar amb algunes, que vagi bé, que el sector aprengui i es vagin comercialitzant. Després es pot estendre, per exemple, a les gàbies de tonyines roges (a l’Ametlla de Mar) o les granges de llobarros (a la badia de Roses), a altres escenaris”, ha apostat el científic.
Segons Cremades “el futur de les macroalgues” depèn de cultivar-les i no d’explotar els recursos naturals. La producció de marisc i peix a les badies del Delta fa d’aquestes empreses les candidates a ser pioneres en muntar sistemes integrats “més complets i diversificats” incorporant el cultiu d’algues. “És un sistema multitròfic que combina espècies de diferents nivells i fa que l’impacte de l’aqüicultura sobre el medi sigui menor”, ha detallat l’autor de l’estudi.
