La Generalitat demana transferència de recursos per actuar al delta de l’Ebre

Aquest dimarts, el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró ha comparegut davant la Comissió d’estudi sobre la protecció del delta de l’Ebre al Parlament. Reconeixent, d’entrada, que el seu departament no té pràcticament competències que puguin afectar la protecció de del delta de l’Ebre. Amb tot, ha recordat el “compromís inequívoc” del Govern en la preservació de l’espai i ha volgut posar en valor l’Estratègia Delta presentada fa unes setmanes per la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.

Davant la magnitud de la tasca prevista, el vicepresident ha precisat que la implicació estatal, tant del Ministeri per la Transició Ecològica, la seva Direcció General de Costes com la CHE, és necessària per poder aconseguir els objectius. Per contra, ha avisat, “si no són capaços d’implicar-se que transfereixen els recursos necessaris i el Govern sabrà fer servir-los amb actuacions calendaritzades per protegir el Delta”.

Per la seva banda, el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Jesús Fierro, ha apostat per poder incorporar les propostes de la Generalitat al Pla de Protecció del delta de l’Ebre que continua elaborant el govern espanyol. Reclama, però, un compromís a l’hora d’aportar recursos econòmics i el seu manteniment al llarg del temps. “Volem formar part de la solució i aquí sempre ens hi trobareu”, ha insistit.

Compareixença d’experts acadèmics 

Al marge del vicepresident i el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, en la sessió d’aquest dimarts s’han iniciat també les compareixences experts acadèmics que han estudiat amb profunditat els problemes que arrossega el delta de l’Ebre. El primer d’ells ha estat el professor d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, Agustín Sánchez Arcilla.

Arcilla, ha recordat que el Delta “no és sostenible” si no s’ajuda el riu Ebre a mantenir-lo a través d’una regulació adequada. En aquest sentit, ha apuntat els 100 metres cúbics per segon actuals de cabal ecològic queden lluny dels 400 calculats com a mínim per poder aportar sediments amb garanties.

Sobre la possibilitat d’emprar dragues al Delta per recuperar sorres com a la costa holandesa, l’anomenada “sand engine”, Sánchez Arcilla s’ha mostrat escèptic i creu, obertament, que no és la “millor solució”. Segons ha precisat, en aquell punt del mar del Nord disposen d’un “onatge reconstructor” –el dels “surfistes”, ha precisat- que aquí “no té prou energia”. També ha recordat que només funciona bé si disposa “‘d’un volum de sorra molt gran”. “Per a nosaltres és un bé escàs”, ha tancat.

Per últim, el professor de Geografia Física de la Universitat de Lleida, Ramon Batalla, ha recordat que durant les últimes dècades l’acció humana ha “desconnectat” el riu del seu Delta amb la construcció d’infraestructures i únicament es poden aportar sediments a través de la xarxa de regadiu, amb les dificultats que això comporta. Les riuades històriques i aportacions extraordinàries del riu, ha emfasitzat, “ja no existeixen”. “Hem domesticat la conca i el riu”, ha insistit. També ha posat sobre la taula el paper del canvi dels usos de l’aigua de la conca, amb l’increment exponencial dels regadius. “Això ha canviat el balanç hídric de la conca. L’aigua no desapareix: està a les pomes que mengem a Barcelona i se’n va a l’atmosfera, s’evapora pels sistemes de regadiu obsolets que encara s’usen”, ha insistit.