L’Associació Sediments, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ríos con vida, Moviment Social pel Delta de l’Ebre i l’entitat de voluntaris del Parc Natural del Delta són les entitats signen la sol·licitud perquè s’inicie l’extinció de la concessió de l’embassament de Flix (Ribera d’Ebre). La concessió compleix els 75 anys l’any que ve i segons la legislació, no es pot ampliar – hi ha informes desfavorables de l’Advocacia de l’Estat i el Consell d’Estat en aquest sentit-. Acabada la concessió, o bé es torna a treure a concurs, o bé es demoleix la infraestructura, com defensen les entitats. “Per seguretat és l’opció més factible i ambientalment es retornaria al riu part del que li hem anat treient”, ha defensat Josep Juan Segarra, portaveu de Sediments.
Demanar l’extinció de la concessió “és un pas inalienable” perquè aquest tràmit és posi en marxa. Les entitats pel Delta han presentat la sol·licitud a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i a la direcció general de l’Aigua, i s’ha informat l’ACA, amb una instància presentada aquest dilluns a la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre.
La petició reclama que s’obri un expedient d’extinció concessional de la central hidroelèctrica de l’embassament de Flix i que “s’elimini” tota la infraestructura construïda que es pugui “revertir” de l’explotació hidroelèctrica. Si no reben resposta de l’administració estatal, les entitats presentaran recurs, però també demanen la implicació de les institucions catalanes en aquesta petició que ells inicien.
En l’escrit, s’assenyala que la resolució de l’extinció ha de donar a la companyia elèctrica un termini de tres mesos per presentar un projecte de demolició. I és que per a les entitats demandants aquesta és “la millor opció” i la més “factible”. D’una banda, per seguretat, ja que són infraestructures molt antigues, i de l’altra, perquè permetria “restituir” el riu Ebre. Josep Juan Segarra, portaveu de Sediments, ha assenyalat que es recuperarien les migracions dels peixos, la navegabilitat, el paisatge fluvial i, amb el riu “transcorrent lliurement”, també els cabals dels meandres. Sense les preses i les centrals, també hi hauria “un impediment menys” per recuperar sediments per al Delta.
La llei apunta que la demolició de la central i la presa ha d’anar a càrrec de titular de la concessió, en aquest cas Endesa, o per execució subsidiària de l’estat espanyol. El manteniment de les infraestructures seria possible “a menys que s’hagués previst expressament en el títol concessional o que l’autoritat competent ho decideixi”. De fet, un nou concurs de concessió és una possibilitat i les entitats temen que Endesa pogués tornar a guanyar-lo.
La companyia elèctrica té la concessió des del 2007. Li va transferir l’empresa Saltos del Ebro, que la va rebre el 1936 i la va començar a executar el 1948. L’any que ve es compliran els 75 anys de termini límit, “incloses prorrogues”, com marca l’article 59 de la llei de l’Aigua. “Entrem la petició per advertir que s’ha acabat la concessió i demanem la seva fi per tornar el riu a la forma en què estava”, ha insistit Jordi Parés, portaveu de Sediments.
Desguassos i sediments
Per a la redacció de la petició han comptat amb l’assessorament de Pedro Brufao, reconegut com un dels experts acadèmics més importants en matèria de dret d’Aigües i de l’Energia a l’estat espanyol, que també és l’autor de l’informe jurídic en què l’Associació Sediments, com va avançar l’ACN, ha sustentat la denúncia contra la gestió de les hidroelèctriques al tram final de l’Ebre, a Riba-roja d’Ebre, Mequinensa i Flix. Aquest estudi assenyala que l’incompliment de les mesures de seguretat als desguassos de fons dels embassaments, la consegüent retenció de sediments i el risc que això suposa per a la població aigües avall podria servir per declarar caducades les concessions de les centrals. El dictamen tampoc descarta que existeixin responsabilitats penals.
De fet, en aquesta sol·licitud per extingir la concessió de Flix, s’insisteix a la CHE que actuï d’ofici per determinar la situació dels desguassos de fons i la gestió dels sediments acumulats i que ho faci també a Riba-roja i Mequinensa.
Des de l’Associació Sediments rebutgen les afirmacions d’alguns experts que minimitzen l’impacte que suposaria per al delta de l’Ebre la mobilització d’aquests fangs retinguts als pantans. Mentre que el professor de Geografia Física de la Universitat de Lleida, Ramon Batalla, apuntava que els 20 milions de tones de sediments acumulades suposarien un “estoc” per al Delta durant només dos anys, des de l’entitat asseguren que els sediments no deixarien d’arribar si es mouen els retinguts i que és una qüestió de “voluntat política i tècnica”. També insisteixen que els impactes que generen les hidroelèctriques es “mitigarien” amb els beneficis del 25% de l’energia produïda que haurien d’entregar a l’Estat.
