Tecnoambiente, la mateixa empresa que ha fet la batimetria de les sorres marines del frontal litoral del delta de l’Ebre, és l’adjudicatària del projecte per determinar el volum d’arenes disponible i les seves qualitats físiques i químiques i biològiques. Farà també un estudi de les granulometries de les platges de Buda, la Marquesa i el Trabucador, on l’Estratègia Delta del Govern de la Generalitat preveu aportar 11 milions de metres cúbics de sorres per fer-les créixer fins als 250 metres (per davant dels acomodaments dunars). Amb aquestes dades, Acció Climàtica preveu enllestir l’any que ve els projectes executius per fer els dragatges i iniciar les actuacions el 2025. La licitació s’ha fet per 360.000 euros i les dades s’han de lliurar en 4 mesos.
Les “primeres dades” de la batimetria que s’ha fet al front marítim del delta de l’Ebre “comencen a arribar” i estaran completes al mes de març. Mentrestant, el Govern ja ha licitat l’estudi dels volums i les qualitats d’aquestes arenes marines, de manera que es pugui “verificar” la quantitat de sorra que hi ha disponible, “on està i de quin tipus és”. Aquesta informació és imprescindible per poder desenvolupar els projectes executius de les actuacions que es volen fer a Buda, la Marquesa i el Trabucador, un reforç i consolidació que es vol aconseguir ampliant aquestes platges, les zones més fràgils del Delta a l’embat de mar, una de les principals accions de l’Estratègia Delta del Govern, juntament amb la mobilització de sediments al riu Ebre, des dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa.
La batimetria s’ha fet en dos nivells, entre 0 i 10 metres de profunditat i entre 10 metres i 50 metres de profunditat. L’empresa que s’ha encarregat de l’estudi del segon nivell, Tecnoambiente, s’ha adjudicat el projecte per quantificar i qualificar les sorres marines que es volen dragar, un projecte amb un pressupost de 360.000 euros i 4 mesos d’execució. Se signarà el contracte a final de mes. A la vegada, Acció Climàtica treballa en la licitació del “gran projecte” de dimensionament i disseny de protecció del frontal del delta de l’Ebre, on es vol aportar 11 milions de mestres cúbics de sorra, aproximadament.
Primera actuació al Fangar
La primera informació que s’ha requerit és la granulometria de les sorres marines a la bocana (entrada) de la Badia del Fangar, perquè hi ha “la voluntat” de començar amb les extraccions a la bocana per permetre més flux d’entrada al Fangar –on s’està tancant la badia-. “Aquestes arenes es portaran a la Marquesa”, com ha detallat Jesús Gómez, director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a l’Ebre.
La següent actuació és estudiar les sorres submergides entre 10 i 20 metres de fondària en tres espais de tot el frontal deltaic. Es farà amb un mínim de 750 punts de mostreig que determinaran el tipus de granulometria, l’estat físic i químic de les arenes i el seu estat biològic. Es tindrà llavors “un mapa amb els volums, on estan i sobretot la quantitat”, una projecció “important” per poder afrontar “l’estabilització de les platges” més fràgils i vulnerables actualment i també “les posteriors regeneracions”, ja que aquestes “són solucions toves que requeriran de remodelació” –futures actuacions de manteniment-.
En aquest sentit, l’estudi també preveu l’anàlisi de les granulometries de la sorra de les platges del Trabucador, Buda i Marquesa, amb un mínim de 50 punts de mostreig, perquè les arenes “han de ser similars” i garantir que “l’estabilitat i la perdurabilitat” de les aportacions “sigui la més gran possible”. A Buda i la Marquesa es preveu ampliar entre 200 i 250 metres l’amplada actual de les platges (i sempre davant d’un acomodament dunar), així com la barra del Trabucador que ha de créixer dels 150 metres actuals als 250 metres.
Dos anys per actuar
Acció Climàtica preveu tenir aquests projectes executius de la Marquesa i Buda l’any 2024 i el del Trabucador a finals de l’any que ve o principis del següent. “Anem més al 25 que al 24 per executar les accions”, ha dit Jesús Gómez, “dos anys” fins a estar a disposició de licitar l’execució, com ha afegit el delegat del Govern a l’Ebre, Albert Salvadó. Els projectes s’han de presentar al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè en doni autorització. Les dues administracions estan concretant com constituir la taula bilateral on acordar l’execució de l’Estratègia Delta i també el Pla de protecció del Delta que el govern de l’Estat ha d’aprovar.
Estratègies complementàries
Tant el director d’Acció Climàtica com el delegat del Govern han reconegut que les dues propostes “estan als antípodes” perquè el govern espanyol plantejava un retrocés del litoral, assumint que el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar canviarà l’actual morfologia del delta de l’Ebre, mentre que el Govern vol el model holandès, una planificació pressupostada entre 60 i 70 milions d’euros.
Ara bé, Salvadó ha defensat que són estratègies “diferents que no xoquen” i que són “compatibles”. “La bona notícia”, per al delegat, és que el Govern segueix “el guió” de l’Estratègia que va presentar fa mig any i “es fa seva la protecció del Delta”. “Sabem els passos següents que volem per tenir les grans actuacions de les guardes i les basses a les dues badies per evitar inundacions, i les grans actuacions al frontal”, ha apuntat. “Crec que és una estratègia compatible i caldrà absoluta sintonia, col·laboració i complicitat amb l’Estat”, ha afegit.
