L’Estratègia Delta comptarà amb 116,7 milions d’euros per a projectes que es desenvoluparan fins al 2032. D’aquests, 36,7 milions d’euros s’incorporen per a millorar la gestió de l’aigua dolça a arrossars, basses i badies i també per millorar l’eficiència energètica de les bombes amb plaques fotovoltaiques. El pla de gestió permetrà que l’aigua arribi als arrossars fins a final d’any –ara s’han tancat canals pels costos energètics- i també que l’aigua de rec vagi a les basses (fins al gener). “És l’equilibri perquè el període sense aigua dolça sigui el mínim possible”, ha dit Jesús Gómez, director d’Acció Climàtica a l’Ebre. La consellera Jordà ha presentat la inversió als agents socioeconòmics del Delta.
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha presentat als agents socioeconòmics del delta de l’Ebre la inversió prevista per a l’Estratègia Delta del Govern, prop de 117 milions d’euros, i les noves línies d’actuació que preveu. Es tracta de projectes de millora de la gestió de l’aigua dolça, amb un pressupost de 36,7 milions d’euros que assumirà el Govern, que preveuen millorar l’eficiència energètica del bombament de l’aigua dels desguassos cap al mar amb plaques fotovoltaiques, unes inversions en les infraestructures en els quals els regants aportaran 4 milions d’euros més.
Jordà ha recordat que l’augment del grau de salinització del Delta provoca “canvis ambientals” que afecten tota la biodiversitat. Per això, el pla vol garantir que l’aigua dolça arribi als arrossars fins a final d’any, evitant els alts costos de l’energia que estan pagant ara les comunitats de regants, i també que l’aigua arribi a les basses “inclús tot el mes de gener”. D’altra banda, es farà una prova pilot per determinar la rendibilitat de petits aerogeneradors i sistemes de producció elèctrica hidràulica en pocs desnivells.
A més a més, es posaran noves bombes per fer arribar l’aigua dolça a les llacunes, per garantir “els equilibris ambientals i la biodiversitat”, i es faran millores per eliminar els residus vegetals que s’arrosseguen als desguassos. En alguns canals estratègics s’ampliarà la capacitat de transport d’aigua i s’automatitzarà el rec amb controls intel·ligents de cabals i nivells d’aigua.
L’Agència Catalana de l’Aigua també farà una modelització dels sediments perquè, depenent de les granulometries, es podrà saber com es repartiran quan entrin a la xarxa de rec. Es fa amb el consens i la participació de les comunitats de regants i altres sectors, com pescadors i aqüicultors. “Donarà informació sobre la capacitat de repartir els sediments que baixin pel riu al Delta i quins números reals contra la subsidència podrien suposar”, ha apuntat Jesús Gómez, director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre.
Contra la regressió
L’Estratègia Delta comptarà amb 80 milions d’euros per a projectes contra la regressió i el reforç del frontal marítim del delta de l’Ebre. 24,4 milions d’euros es detindran al projecte de guardes de protecció de les basses i les badies. Es construiran malecons (esculleres) de quatre metres d’amplada i 1,2 metres d’altura sobre el nivell del mar per frenar els embats de mar en les parts més baixes i també s’han començat a fer treballs en tres grans llacunes i els seus canals de connexió (42 quilòmetres). D’altra banda, es plantegen guardes als Alfacs (14 km) i el Fangar (15 km) amb ocupacions parcials de la delimitació pública marítim terrestre.
Acció Climàtica té previst concloure en pocs mesos la batimetria i la granulometria de les sorres marines disponibles al front marítim del Delta i també inclou en aquestes inversions la mobilització de sediments des dels pantans de Mequinensa i Riba-roja (145 metres cúbics) així com una prova pilot des del pantà de Riba-roja amb 100.000 metres cúbics de sediments mobilitzats més. Totes aquestes actuacions s’han quantificat en 55 milions d’euros més.
La consellera Teresa Jordà ha destacat el consens i la implicació del territori en aquesta Estratègia Delta, que ha tingut “la prioritat d’assegurar que fos més que un marc i un recull de bones intencions”. “El que volíem era avançar de manera determinada en la protecció del delta de l’Ebre i calia concretar moltes coses, que és el que em fa sentir més orgullosa de pla”, ha defensat. Jordà ha recordat que moltes actuacions ja estan en marxa i que s’allargarà durant uns deu anys.