Les ciutats més poblades de Catalunya estan per sota de la participació mitjana a les eleccions municipals, mentre que les zones més despoblades i envellides registren més nombre de votants a les urnes. Segons un anàlisi de l’ACN amb dades de l’abstenció de tots els comicis locals des del 1979 al 2019, 19 de les 20 ciutats amb més població se situen per sota de la mitjana de participació arreu del país, que és del 60,86%.
Els 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es troben en el 58%, amb Badia del Vallès (50,04%) i Sant Adrià de Besòs (51,59%) a la cua de tot Catalunya. La ciutat de Barcelona té una mitjana del 59,3% a les municipals des de les primeres que es van celebrar després de la dictadura. A l’altra banda de la balança, la Selva del Camp és el municipi de més de 5.000 habitants que més participa de les eleccions, amb el 77,1%, seguit de Deltebre (76,9%), l’Ametlla de Mar (76,5%), Tossa de Mar (76,1%) i Arbúcies (76,1%). Falset és la capital de comarca amb més votants de mitjana (79,3%), mentre que Figueres és la més abstencionista (55,4% de participació). Pel que fa a les capitals de comarques ebrenques, Tortosa és la més abstencionista de totes elles (i del territori sencer) amb una participació mitjana del 60,92% i Gandesa la menys, amb un 76,55%. Amposta registra una mitjana del 67,62% i Móra d’Ebre el 70,11%. Altres localitats importants es mouen en les següents dades: La Ràpita, 68,9%; la Sénia, 73,77%; Alcanar, 71,88%; Ulldecona, 76,12%; l’Ampolla, 77,61%; Batea, 80,44%; Flix, 73,82% i Móra la Nova, 73,53%.
Dins de l’àmbit de comarca, la Terra Alta (77%), el Priorat (76%), la Ribera d’Ebre (74,62%) i el Pallars Sobirà (74,56%) encapçalen el rànquing de participació. En els quatre casos, tenen una densitat de població de menys de 30 habitants per quilòmetre quadrat (la mitjana catalana és de 242) i un percentatge de població de 65 anys o més per sobre de la resta del país.
