Lucija Romanova, professora de Deltebre Dansa: “Aquí, el meu treball i la meva dansa s’eleven”

Deltebre Dansa arriba a la majoria d’edat amb un reconeixement internacional i formatiu de primer ordre, amb professors i alumnes de tot el món que frisen per tenir una plaça al certamen perquè hi troben “noves formes creatives”, les quals aporten “una força única al festival”, com destaca el director Roberto Olivan. El certamen és ja un “laboratori d’innovació” de la dansa contemporània, que reuneix els millors mestres mundials. La professora croata Lucija Romanova reconeix que hi troba “coses diferents” per “polir i fer créixer la seva dansa”. Aquest dilluns han començat les classes d’un itinerari formatiu amb més de 180 ballarins inscrits. Fins al 16 de juliol, el programa es combina amb actuacions de dansa i circ obertes a tothom.

Quan fa divuit anys, Roberto Olivan, ballarí i coreògraf ebrenc, va posar a rodar el seu projecte a Deltebre (Baix Ebre), va fer ús del seu bagatge a Europa, a Bèlgica, per convidar amics i companys de feina, que “comprenien que intentava fer a les Terres de l’Ebre”, ensenyar i mostrar la dansa contemporània en un racó preciós i desconegut del món. Amb els anys, encara venen aquells professors que han continuat formant-se i ballant així com les noves generacions de mestres i ballarins “que han sentit parlar del festival”, i n’han sentit parlar amb “un criteri” que “és un atractiu” perquè “es presentin i postulin” tots sols per ser professors de Deltebre Dansa.

Que al festival venen els millors instructors de dansa contemporània en actiu de tot el món és un fet i té el consens de tots els participants i de tot el sector. Hi aporten experiència, coneixement, nous mètodes, creativitat i innovació i converteixen el festival en un Lab artístic sense precedents. “És un punt de trobada on donen continuïtat als processos creatius i als entrenaments per investigar les noves tendències artístiques”, ha apuntat Olivan.

A les formacions donen forma a noves tendències i idees. Els docents fan aportacions a partir “de les coses establertes i conegudes” i ho barregen amb l’experimentació. “Tenen coneixement i escolten què es cuina al sector i no hi ha res com creure en ells, que coneixen molt bé com ha de ser el futur de les arts escèniques”, ha afegit el director artístic de Deltebre Dansa.

Professors i aprenents

Els mateixos professors admeten que el festival els ofereix un context d’aprenentatge i descobriment únic. Fa tres anys que la croata Lucija Romanova hi participa i en destaca “la intensitat, predisposició, concentració i les aportacions diferents” que hi troba en cada edició. Ella imparteix una classe en un ampli paraigua de dansa contemporània que inclou els seus coneixements de dansa urbana – street dance o open dance -. “Venim a compartir tot allò que hem estat fent tot l’any, i per a mi, venir aquí fa que el meu treball i la meva dansa creixin perquè veus i escoltes coses molt diferents i poleixes moltes coses”, assenyala Romanova. “És un bon espill de la meva carrera i és molt divertit”, diu la croata.

Rakesh Sukesh, ballarí indi, és un dels professors més veterans del Deltebre Dansa, fa tretze anys que hi participa. “El que ofereixo està inspirat per la meva cultura i els meus coneixements, però cada cop que vinc redescobreixo el que tinc i continuo evolucionant com a professor i artista”, ha contat. La “inspiració i energia” li permet continuar creant. “Cada any és un cercle: començo, alguna cosa passa, evoluciono. Torno a venir i torno a començar”, ha descrit Sukesh. Aquesta innovació en la dansa, segons el ballarí indi, passa per “explicar històries de manera interessant, amb veu pròpia i amb un desenvolupament personal a través de l’originalitat”. “Deltebre Dansa és un lloc fantàstic per a això”, ha destacat.

La dansa al món

D’aprenents en tenen de tots els nivells i edats. Hi ha més de 180 alumnes de més de cinquanta nacionalitats. Amateurs, estudiants d’acadèmies, graduats o acabant la carrera, o professionals experimentats que volen perfeccionar la seva feina. “Gent de tot el món connecta aquí”, remarca Romanova.

L’Eve, estudiant francesa, és el primer any que ve a Deltebre Dansa. Una companya de París li va recomanar el festival i no s’ho va pensar gaire. Reconeix que la feina està sent dura i que se sent una mica “perduda” amb tot allò que aprendrà perquè hi està descobrint diferents tipus de moviments mentre espera descobrir “la seva pròpia forma de moure’s”. També des de Nova Zelanda, Oliver Carruthers, ve a Deltebre a buscar altres varietats de moviments i a descobrir maneres de ser molt diferents de les d’allà on ell ve, “de l’altra banda del món”, per posar-les “dins del seu cos”, “la seva caixa d’eines”, i créixer a partir d’aquí.

Actuacions cada nit

Després de les formacions matí i tarda, al vespre i a la nit, Deltebre Dansa es desplaça dels pavellons esportius a la carpa del festival. Fins al 16 de juliol, es pot gaudir d’un variat programa d’espectacles d’avantguarda amb el compromís d’acostar la dansa, el circ i les arts escèniques al territori. Els professors han destacat la resposta del poble i de la gent de les Terres de l’Ebre en aquesta oferta cultural de Deltebre Dansa, una “educació molt important i intensa” que es combina amb un entorn natural privilegiat i únic.