L’Associació Sediments ha ratificat davant la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona els termes de la denúncia presentada per suposat delicte ambiental contra Endesa per la gestió dels embassaments de l’Ebre. L’entitat ha refermat els arguments, basats en estudis tècnics, sobre la retenció massiva de les aportacions sòlides del riu necessàries per preservar el delta de l’Ebre. Segons detalla la denúncia, la manca de sistemes i protocols de transferència ha retingut als pantans, des dels anys 60 del segle XX, entre el 96% i el 99% dels sediments. També recorden que que l’actual explotació hidroelèctrica a partir de les preses del tram final del riu no respecta les exigències legals de seguretat pel que fa la gestió dels desguassos de fons.
L’entitat considera clau la qüestió de les comportes de fons, atès que considera que no s’han utilitzat mai de forma efectiva i podrien estar actualment obstruïdes, impedint la possibilitat de poder efectuar buidatges dels embassaments per descarregar-los de sediments, a més de garantir la seguretat dels municipis aigües avall de les preses.
En aquest sentit, segons ha explicat el membre de l’Associació Sediments, Josep Juan, han proposat a Fiscalia que no només prengui declaració a les entitats i organitzacions denunciades o relacionades amb la gestió de les preses de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix, com Endesa Generación o la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, sinó també a experts independents.
Seria el cas del professor de la Universitat de Saragossa, César González Cebollada, qui ha apuntat el possible estat deficient de manteniment dels desguassos de fons, situació que posaria en risc la població aigües avall de la presa. També el professor de la UPC, Juan Pedro Martín Vide, que proposa l’acció dels buidatges d’embassaments de Riba-roja com a mecanisme més efectiu i econòmic per transferir els sediments retinguts al Delta i, per al qual, resulta essencial l’operativitat de les comportes de fons.