Una cinquantena d’activistes s’han concentrat este divendres 4 d’agost davant de la Torre de Sant Joan del delta de l’Ebre per tornar a denunciar la mala gestió que agreuja la regressió i la subsidència de la plana deltaica. A les habituals reivindicacions, s’hi suma una crítica a la gestió de la sequera i l’ús del recurs per part de l’agroindústria conca amunt de l’Ebre, una explotació que condemna el tram final del riu i el Delta. Ecologistes en Acció, PDE, Sediments i Aigua és Vida demanen “una gestió responsable” de la sequera, que deixi de ser “interessada”, que es contingui la demanda i que es comenci a parlar “d’escassedat”. Denuncien que mentre no es compleix el cabal ecològic al seu pas per Tortosa, “se santifiquen” nous canals de reg com el Xerta-Sénia.
Resistint una important ventada, el grup d’activistes ha desplegat pancartes a la Torre de Sant aquest divendres, un dels símbols de la regressió del delta de l’Ebre. S’hi ha apropat a peu i amb caiacs i han desplegat una gran pancarta als peus de l’estructura. L’acció ha coincidit amb el dia que es compleixen 40 anys de la creació del parc natural del Delta de l’Ebre i també amb l’escola d’estiu per a joves d’Ecologistes en Acció.
Des de la línia de costa, hi ha hagut consignes per reclamar més sediments i una gestió de la conca que freni el deteriorament ambiental i patrimonial del Delta, que també representa la torre, degradada i esquerada. “Volem conservar tot el paisatge que tenim aquí, per donar futur al territori, que la gent jove tingui possibilitats”, ha reivindicat Josep Sabaté, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Mentre l’aigua es queda riu amunt, sectors socioeconòmics de les Terres de l’Ebre, com l’arròs o l’aqüicultura, s’han vist perillar amb la gestió que es fa de la sequera a la conca enguany.
El portaveu de l’associació Sediments, Jordi Parés, ha recordat que la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) no està garantint el cabal ecològic, com es pot comprovar al pas del riu per Tortosa, mentre continua contemplant noves concessions de reg. “Se santifica el canal Xerta-Sénia per poder portar aigua per cultius industrials a una terra de secà. No ens falta aigua, n’hi ha de sobres. Hem de saber que s’ha de gestionar-la i fer les coses amb sentit criteri”, ha defensat Parés.
A les veus del territori s’han unit, aquest divendres, entitats com Ecologistes en Acció, també amb representació de la secció aragonesa, o Aigua és Vida. Víctor Álvarez, president de l’entitat ecologista a Tarragona i l’Ebre, ha insistit que no és moment de proves pilot sinó “d’accions directes” per assegurar el cabal ecològic i l’arribada de sediments al Delta i ha responsabilitzat que això passi als “propietaris dels embassaments”.
Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida, ha reivindicat que la crisi actual no és per la sequera sinó “d’escassedat” del recurs i que cal que “deixar de tenir zones de sacrifici”, com és el delta de l’Ebre. Alertats pel fantasma dels transvasaments, insisteixen que cal replantejar la gestió hídrica al país que té un sistema actual “que fa fallida”. “Hem de començar a contenir la demanda, acabar també amb les privatitzacions de l’aigua i basar-nos en petites solucions d’aprofitament d’aigües pluvials i grises”, ha defensat Maschio.
Transformar la producció alimentària
La contenció que reivindica Aigua és Vida hauria de recaure, defensen, en el model agrícola i ramader, on apunten que es concentra el 70% del consum de l’aigua de Catalunya. El futur ha de tornar a un model d’agricultura “més de secà i tradicional”, i “deixar de fer negoci amb els aliments simplement garantint la seguretat alimentària i el dret a l’alimentació, igual que el dret a l’aigua”. L’entitat també inclou en aquesta revisió la del model turístic i urbanístic i el desequilibri territorial que generen les àrees metropolitanes.
L’activista aragonesa d’Ecologistes en Acció, Marina Gros, ha afegit que el 92% del consum de la conca de l’Ebre va dirigida a l’agroindústria mentre “Catalunya pateix sequera”. “Necessitem una moratòria per als regadius, transformar el sistema de producció alimentària que no és propi dels nostres ecosistemes i zones. No podem produir arròs al desert dels Montnegros”, ha insistit.
