La falta de l’habitual làmina d’aigua dolça als arrossars per les restriccions de la sequera es fa evident al delta de l’Ebre. A l’hemildelta dret, amb les soltes d’aigua intermitents, molts camps sembrats en sec ja no van fer l’arrancada i estan secs, fins i tot fanguejats, i en altres la salinitat del sòl i l’aigua asseca l’espiga, que ja no farà gra. La més afectada és la de la Ràpita i Poble Nou. D’altra banda, a l’hemidelta esquerre “se salvarà la collita” pel maneig i el reaprofitament de l’aigua dels desguassos, però això ha suposat un creixement “exponencial i preocupant” del caragol maçana als camps. El sector avisa que caldran ajudes per compensar les pèrdues i sobretot un alt sobrecost en la seva campanya més difícil.
La retallada de la concessió d’aigua per als regants del delta de l’Ebre per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va enxampar els arrossaires amb les feines prèvies fetes de preparació dels quadres i els camps. La sembra es va tirar endavant, tot i les incerteses i les preocupacions davant d’una situació mai viscuda abans al sector. Tenien la meitat d’aigua dolça disponible per al cultiu de l’arròs i no estava garantit que arribés aigua als camps a partir d’aquest mes d’agost.
Els regants de la Dreta, per les particularitats de la seva infraestructura i del seu canal, van apostar per fer soltes d’aigua intermitents, cada deu dies, aproximadament. A l’Esquerra han donat aigua als camps manera continuada, però la meitat del que és habitual, i van teixir una estratègia de reaprofitament de l’aigua dels desguassos per mitigar la reducció de la làmina d’aigua dolça als camps.
Moment decisiu de la planta
Quan s’arriba a l’equador de la campanya, el sector no s’atreveix a fer una valoració de possibles pèrdues de producció, però ja es van veient les primeres conseqüències de la falta d’aigua dolça. A l’hemidelta dret, com detalla Rafel Verdiell, responsable de Sector Vegetals d’Unió de Pagesos i arrossaire, en molts camps, després de la sembra, l’arròs ja no va créixer per la salinitat del sòl i l’aigua i ara “en el moment decisiu” que la planta treu l’espiga i es formarà el gra, en molts camps l’arròs s’està assecant.
A la zona de Poble Nou del Delta i la Ràpita es veuen molts camps amb la planta esgrogueïda o amb les espigues blanques (que ja no faran gra d’arròs). En molts quadres, la planta ja no va créixer i es veuen completament secs, amb el sòl ple de terrossos de sal o làmines d’aigua fines emblanquinades per la salinitat. Fins i tot es troben alguns quadres fanguejats, com quan es tornen a llaurar després de la sega.
Mesuradors de salinitat
Els arrossaires volten pels camps amb uns aparells que mesuren la salinitat per conductivitat. A més de dos punts, les plantes ja pateixen i no creixen. En molts camps aquesta salinitat supera els deu punts i no es pot concretar perquè és la capacitat de mesurament màxima que té l’aparell.
Amb aquests mesuradors, s’han adonat que a les entrades de l’aigua dolça als camps, s’està contenint la salinitat en aquesta franja límit dels dos o tres punts, però a les parts més allunyades, l’índex es dispara i “és impossible que la planta sobrevisqui”. Hi ha camps verds en una banda i grocs en l’altra.
Els arrossaires, quan detecten nivells alts de salinitat, intenten “fer córrer” l’aigua dolça per la parcel·la per reduir la graduació salina, però com assenyala Verdiell “no en tots els camps es pot fer i les conseqüències enguany són greus”. Habitualment, en les zones més salines com la Ràpita i Poble Nou, els regadors es passen l’estiu donant més aigua dolça a les finques que més pateixen per contrarestar l’increment de la salinitat, però la restricció de la concessió de la CHE no permet aquesta maniobra enguany.
Pèrdues i sobrecost
Des del sindicat agrari alerten a les administracions que les pèrdues de collita d’arròs “seran considerables” i que caldrà “suport” per al sector, sobretot per als camps on no hi haurà collita. “Es plantegen ajuts per a zones on no s’ha sembrat, com és l’Empordà, però es parla poc del Delta. Fa l’efecte que, com que una part, més o menys, se segarà alguna cosa, aquests camps quedaran sense ajuts i jo crec que això és molt injust”, ha reivindicat Rafel Verdiell.
“Indubtablement, on no ha tirat endavant els cultius, s’ha de mirar, però també el cost que hem fet els que hem produït i la fórmula per com mitigar-ho”, ha reclamat també Javier Casanova, president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre. L’increment de costos pot superar els 2.500 euros per hectàrea, segons el responsable de Sectors Vegetals d’UP.
Els arrossaires del delta de l’Ebre reclamen suport perquè les restriccions de la CHE els van agafar amb la feina feta, sense marge per poder plantejar-se no sembrar. “Hem passat del problema de l’energia l’any passat – quan es van disparar les factures energètiques – a inversions significatives per rebombejar”, ha recordat Casanova.
Reinfecció “exponencial” de caragol maçana
Actualment, a més, encara que plogués, “el mal està fet” i “és irreversible”. “Quan està en fulla, encara pots tornar a laminar aigua, encara pot rebrotar, però quan ja està en el moment de l’espigat, ja és el moment decisiu. El que no hi ha ara, després ja no ho tindràs. La planta s’està desapareixent i no hi haurà collita”, ha alertat Verdiell.
Si l’any que ve es donen “concessions d’aigua normal, no hi hauria d’haver cap conseqüència” als camps, però això no serà així a l’hemidelta esquerre perquè, com van advertir, l’ús de l’aigua dels desguassos suposava assumir el risc de reinfecció de la plaga del caragol maçana, com ha passat.
Els regants de l’Esquerra han prioritzat reutilitzar l’aigua per millorar la recirculació als camps i frenar la salinitat, i amb l’increment d’un 15% de la concessió al juliol, ha funcionat i “se salvarà la collita”, però adverteixen que la reinfecció de caragols maçana als camps “és preocupant”, i s’ha vist agreujada per la pèrdua de pressió dels recs. Tot i que el Govern ha incrementat la dotació per treballar amb saponines i altres mesures després de la sembra, la pròxima campanya a l’hemidelta esquerre es pot veure condicionada per aquest retrocés del control de la plaga.
“La realitat és que ha tingut un creixement exponencial i això pot suposar que l’any que ve tinguem un problema gros”, ha remarcat Casanova. “Amb la densitat de caragols que hi ha a les parcel·les avui, les mesures poden ser insuficients per assegurar la sembra i tirar la collita endavant la pròxima campanya”, ha afegit. El president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre assegura que és possiblement la pitjor densitat de la plaga que han vist des de la seva aparició, fa més d’una dècada, i que estan davant del “pitjor” escenari que s’ha viscut fins ara.
L’altra amenaça, ha apuntat Casanova, és que la sequera s’allargui durant els mesos d’hivern. “El Delta necessita aigua hivernal com a mesura sanitària i mediambiental, però Mequinensa està caient de forma molt preocupant”, ha reconegut.
