El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural fa un pas més en l’execució de les actuacions previstes en l’Estratègia Delta per abordar la problemàtica de la regressió del delta de l’Ebre amb actuacions basades en la natura. Aquesta setmana ha sortit a licitació el desenvolupament del projecte tècnic que ha de definir les actuacions necessàries per reforçar el front litoral del delta de l’Ebre, i també la gestió de sorres i la restauració dels ecosistemes costaners dunars.
Aquesta actuació al frontal deltaic proposa la gestió activa de les platges mitjançant l’aportació de sorres marines per dragues, seguint el model holandès. Això permetrà reforçar el sistema platja-duna en els punts més dèbils del litoral a fi de millorar la seva resiliència envers temporals, mantenir l’actual morfologia del delta, protegir els arrossars i evitar el deteriorament de determinats hàbitats i espècies d’interès comunitari.
L’actuació es concentraria al Trabucador, l’illa de Buda i la platja de la Marquesa-bassa de l’Arena, on hi ha més problemes de regressió i la vulnerabilitat és més greu. L’alimentació amb sorres submergides en aquestes zones ajudaria a recuperar amplades de la platja i del perfil submergit i millorar la resiliència d’aquest sector del delta enfront les tempestes marines i el canvi climàtic. Aquestes sorres s’extraurien de dipòsits històrics de sorres marines situats enfront de la plana deltaica. També de la bocana del Fangar, cosa que permetria incrementar la renovació d’aigua d’aquesta badia i millorar el seu fràgil equilibri ecològic. Segons els treballs de batimetria encarregats pel Departament, a la costa deltaica hi haurà una disponibilitat de 42 milions de metres cúbics de sorres.
Els treballs que ara es liciten permetran disposar d’un estudi de dinàmica litoral i dels efectes futurs de les actuacions plantejades. Dins d’aquest treball, també es farà una anàlisi específica per a la badia del Fangar ateses les seves peculiaritats morfològiques i problemàtica. L’objectiu és desenvolupar un model hidrodinàmic per reproduir les condicions de circulació de l’aigua de la badia segons diferents dissenys de dragatge de la bocana i la taxa de renovació. El model haurà d’incloure una aplicació per a l’avaluació de la dispersió de sediments segons les accions previstes.
D’altra banda, els treballs licitats inclouran els aspectes bàsics del projecte de restauració del front costaner des del punt de vista tècnic i l’estudi dels impactes ambientals concrets que puguin generar totes aquestes obres.
El Departament espera que la licitació estigui resolta a començaments de l’any vinent perquè a la tardor els projectes estiguin ja redactats i abordar al més aviat possible amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Taula Bilateral, la seva execució.
L’Estratègia Delta
L’Estratègia Delta agrupa les accions previstes pel Govern de la Generalitat al delta de l’Ebre per donar resposta a la necessitat d’adaptació i mitigació d’aquesta zona davant dels efectes de la crisi ambiental mitjançant accions per revertir la subsidència, la regressió i la pèrdua d’hàbitats. En total, es preveu una inversió de gairebé 120 milions d’euros fins a l’any 2032 en actuacions relacionades amb la gestió dels sediments, l’estabilització del frontal deltaic, la protecció de la part interior del delta o la millora de la gestió integral de l’aigua dolça del delta.
Actualment, s’estan executant els treballs del Pla de reforç de les guardes de protecció de les basses del delta de l’Ebre. Aquests treballs preveuen incrementar i reforçar l’alçada dels dics ja existents fins a 1,2 metres per sobre del nivell del mar i una amplada d’uns 4 metres. Això permetrà fer front a pujades sobtades de l’aigua del mar (que es produeixen cada vegada més sovint) i a la progressiva pujada del nivell del mar. En total, s’actua sobre un perímetre de poc més de 52 kilòmetres de les basses de l’hemidelta dret i esquerre. En concret, a la llacuna del Canal Vell i a la Tancada, l’Encanyissada i l’illa de Buda.
Així mateix, en breu també ha de començar la construcció d’una guarda de protecció al llarg de la badia dels Alfacs que actuarà com a barrera de contenció davant la pujada del mar i evitarà l’entrada d’aigua salada als arrossars.