“Des del Govern ens alegra que el Ministeri per a la Transició Ecològica apliqui a València la mateixa estratègia per salvar l’Albufera que nosaltres volem aplicar al Delta de l’Ebre. Ara esperem que també ho apliquin aquí”. Aquesta és la reacció del director del serveis territorials d’Acció Climàtica, Jesús Gómez, després de conèixer les actuacions previstes per l’executiu espanyol en la regeneració de les zones del Parc Natural de l’Albufera, que han sofert una gran regressió a causa de les obres d’ampliació del Port de València. Ara bé, la satisfacció mostrada per Gómez per aquesta decisió (detallada en aquest article d’elDiario.es) pretén mostrar la contradicció en la manera de fer en un lloc i altre per part de l’executiu estatal.

En essència, i de manera prou resumida per fer-ho entenedor, els plans de Costes al delta de l’Ebre passen per promoure accions puntuals, assumint com a suficient el desplaçament de 300.000 metres cúbics de sorra al Delta per garantir-ne la supervivència -mentre a valència la quantitat de sorra mobilitzada serà de 3 milions de m3-. En canvi, des del govern de la Generalitat s’ha optat pel “model holandès”, és a dir, identificar el lloc d’on extreure 11 milions cúbics de sorra per després actuar amb dragues i dins del mar i revertir l’actual situació de regressió continuada. Seria amb posterioritat quan s’optaria per efectuar accions puntuals de manteniment.

I és precisament la solució adoptada per la Generalitat la que s’ha aplicat a València per part del ministeri, a partir de l’estudi d’impacte ambiental realitzat el 2018 en el qual es pot llegir el següent (tal i com el reprodueix el digital elDiario.es): “Fins al moment les actuacions escomeses en el tram de costa han consistit en successives aportacions de material que han tingut caràcter puntual i únicament han suposat solucions a curt termini, sense arribar a abordar globalment el problema”.

A més de la similitud dels conceptes, cal anar al detall. Les actuacions a València estan destinades a regenerar set kilòmetres de platja, una extensió molt similar a la de la platja de la Marquesa, amb un plantejament gairebé idèntic al del Delta, els pocs sediments que aporten els rius. En el capítol de divergències, que també les hi ha, hi figura el finançament. A València els 28 milions d’euros, la major inversió prevista a les costes espanyoles per enguany, mentre que al Delta el govern de la Generalitat està disposat a assumir la despesa que suposaria la implantació del Pla Delta sempre que a la taula bilateral se li doni la llum verda per intervenir en un espai on les competències son estatals.

La intervenció a l’Albufera té, també, una altra lectura. La intenció del ministeri és recuperar la línea de costa de l’any 1965. Al Delta, la voluntat és aconseguir retornar a la fotografia del 1983, perquè els metres de platges que vas guanyant els pots convertir també en anys que recuperes. I tot plegat dins de la polèmica aixecada en els municipis costaners ebrencs a causa del ‘deslinde’ que promou el Ministeri de Transició Ecològica abans de l’aprovació del Pla de Protecció del Delta de l’Ebre.

Font: Ebredigital