La Universitat de Lleida ha acabat la recollida de mostres per fer un estudi limnològic dels efectes de la sequera i la gestió que s’ha fet de l’aigua al tram final del riu Ebre. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha encarregat l’estudi amb un contracte menor de 18.145 euros de pressupost. El termini acaba al desembre. Els investigadors han recollit mostres en quatre masses d’aigua i masses de transició. S’han fet quatre mostrejos, un cada mes, aproximadament. Les mostres s’han agafat en tres punts diferents dels set ponts del riu a les Terres de l’Ebre. Amb les dades s’analitzaran al laboratori i se’n vol extreure una metodologia per millorar el seguiment de les condicions ambientals del riu quan hi ha sequera.
Quan el passat mes de maig es va declarar la situació excepcional per sequera extraordinària a la subconca de l’Ebre del Baix Ebre, la CHE va apostar per “augmentar la vigilància ambiental del tram final del riu”. L’estudi s’ha iniciat amb una campanya “forta” de mostreig “intensiu” per valorar “què ha passat” amb les condicions ambientals del riu amb la sequera i la gestió de l’aigua que s’ha fet al tram final de l’Ebre.
Durant quatre mesos s’han recollit una vintena de mostres. El projecte en preveia un més si l’excepcionalitat continuava més enllà de final d’any, però tot indica que la situació millorarà en les pròximes setmanes i no caldrà dur-lo a terme. Les mostres s’han agafat en tres punts de set dels ponts sobre el riu Ebre, els de Riba-roja d’Ebre, Ascó, Móra d’Ebre, Benifallet, el pont roig de Tortosa, Amposta i Lo Passador de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.
De les mostres s’analitzaran paràmetres com la temperatura, l’oxigen dissolt, la conductivitat elèctrica, el pH, la terbolesa, l’alcalinitat i altres indicadors – amoníac, amoni, nitrits, nitrats, nitrogeno, fosfats, fòsfor-, i la matèria orgànica, el fitoplàncton eucariota i els cianobacteris. De forma provisional, tècnic de Planificació de la CHE i responsable de l’estudi, Sergio Zurdo, apunta que s’han detectat situacions com l’increment de la temperatura de l’aigua dels embassaments.
Amb un millor coneixement de l’impacte de la sequera, es podran incorporar tècniques per millorar la gestió de futurs episodis d’escassedat. “Ens interessa saber què ha passat en aquesta i les diferents variables”, ha apuntat Zurdo. “Ens hem d’avançar en la planificació per a escenaris futurs”, ha afegit.
La informació es completarà amb les dades que ja recull la xarxa de punts de control automàtic de la CHE, que són el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), el Sistema de Qualitat d’Aigües (SAICA), i els punts de control de l’estat de les masses d’aigua.
