El judici per la presumpta mort de mig miler de gossos en una protectora d’animals de Camarles (Baix Ebre) té nova data, al mes de febrer de l’any que ve. La vista s’ha suspès dos cops, la darrera per la baixa mèdica de l’advocat de la defensa de l’acusada, la propietària de l’alberg. Està imputada per un delicte continuat de maltractament animal i un delicte d’intrusisme professional. Entre altres, se l’acusa de sacrificar prop de mig miler de gossos durant més d’una dècada, presumptament sense justificació mèdica. La Fiscalia demana 18 mesos de presó i una inhabilitació de quatre anys per treballar amb animals. L’acusació particular, l’Associació de Juristes en Defensa dels Animals, eleva la petició a dos anys i mig de presó.
La responsable i propietària de l’Alberg Amics dels Animals de les Terres de l’Ebre està acusada de maltractar els gossos i gats que tenia a la protectora, primer al Lligallo del Gànguil i després a Camarles, i d’atemptar greument contra el benestar, la integritat i la salut de les bèsties. La imputada és encara titular de dues explotacions zoològiques, un refugi i una guarderia canina a l’Ampolla, de les quals assegura tenir “tots els permisos i les inspeccions superades, i amb la certificació de benestar animal d’AENOR”.
Acusacions de maltractaments continuats
Segons descriuen els escrits d’acusació, als quals ha tingut accés l’ACN, els gossos rebien cops o patien mossos perquè engarjolava els dòcils amb els “potencialment agressius”. Els testimonis denuncien que no tenien aigua per beure o que la qualitat dels aliments no era adequada, amb menjar en mal estat, amb cucs o barrejat amb excrement i orins, així com que els gossos i gats passaven l’any a la intempèrie, sense sopluig si plovia o sense poder evitar la calor a l’estiu.
L’acusació descriu que l’acusada, que no té titulació veterinària, esterilitzava bèsties sense mesures de salubritat o oferia aquestes operacions a estudiants en pràctiques que venien d’altres països. Segons es relata als escrits de Fiscalia i de l’acusació particular, la propietària de l’alberg hauria injectat microxips d’identificació o medicament intravenós de forma inadequada perquè no tenia coneixements. Alguns voluntaris que treballaven a la protectora testifiquen que la van veure “asfixiar” animals.
Morts cruels i injustificades
Segons es pot llegir en les al·legacions finals de l’acusació, entre l’any 2011 i 2019 es van executar nombroses eutanàsies, presumptament “no autoritzades i de forma indiscriminada, sense raons mèdiques ni control veterinari”. Una de les testimonis i denunciants ha explicat en declaracions a l’ACN que l’acusada sempre justificava que aquests sacrificis estaven emparats per llei i asseguren que l’han vist injectar medicament eutanàsic veterinari a animals que elles diuen a braços.
Relaten que tampoc s’administrava sedació prèvia o que es feia una mala aplicació del medicament, amb dosis més baixes de les indicades, fet que provocava a gossos i gats “un sofriment innecessari i cruel abans de causar-los la mort per motius aliens a qüestions mèdiques”.
L’acusació presenta com a prova dels sacrificis injustificats les factures emeses per veterinaris que van treballar amb la propietària de l’alberg d’animals. Consten 28 eutanàsies entre 2008 i 2019 per part d’una empresa de Tortosa, i 62 més entre 2013 i 2016 per part d’una empresa de Peníscola (Baix Maestrat). En canvi, en la confrontació amb les incineracions que va fer amb una tercera empresa, la xifra incrementa fins a les 479 cremacions entre 2010 i 2019, sobretot entre els anys 2013 i 2015. Acusen la imputada de tenir “una finalitat lucrativa” amb “el sacrifici massiu” d’animals.
Acusacions falses i documents en custodia
La responsable de l’alberg assegura que aquestes acusacions són “totalment falses” i que ho podrà demostrar en el judici. Així i tot, denuncia que milers de documents que permetrien avalar la seva versió dels fets continuen en custòdia de la Guàrdia Civil i no els en faciliten l’accés. La propietària del refugi, en declaracions a l’ACN, ha assegurat que la denúncia li van interposar després d’acomiadar les voluntàries i que va “haver de fugir” de Camarles per protegir els gossos. La Guàrdia Civil la va detenir el març del 2020 i el cas arribarà al febrer a judici.
De fet, lamenta que se l’acusi d’entorpir el procediment judicial o dilatar-lo i recorda que les dues suspensions de la vista han estat per decisió de la magistrada i per força major (malaltia) del seu advocat, aquest estiu. “No tinc gens de por i estic desitjant dir les coses com han sigut. Soc la primera interessada en què se celebri ja”, ha assegurat.
