Demanen fins a dos anys i mig de presó per la mort de mig miler de gossos a Camarles

La responsable i propietària de l’Alberg Amics dels Animals de les Terres de l’Ebre està acusada de maltractar els gossos i gats que tenia a la protectora, primer al Lligallo del Gànguil i després a Camarles, i d’atemptar greument contra el benestar, la integritat i la salut de les bèsties. La imputada és encara titular de dues explotacions zoològiques, un refugi i una guarderia canina a l’Ampolla, de les quals assegura tenir “tots els permisos i les inspeccions superades, i amb la certificació de benestar animal d’AENOR”.

Acusacions de maltractaments continuats

Segons descriuen els escrits d’acusació, als quals ha tingut accés l’ACN, els gossos rebien cops o patien mossos perquè engarjolava els dòcils amb els “potencialment agressius”. Els testimonis denuncien que no tenien aigua per beure o que la qualitat dels aliments no era adequada, amb menjar en mal estat, amb cucs o barrejat amb excrement i orins, així com que els gossos i gats passaven l’any a la intempèrie, sense sopluig si plovia o sense poder evitar la calor a l’estiu.

L’acusació descriu que l’acusada, que no té titulació veterinària, esterilitzava bèsties sense mesures de salubritat o oferia aquestes operacions a estudiants en pràctiques que venien d’altres països. Segons es relata als escrits de Fiscalia i de l’acusació particular, la propietària de l’alberg hauria injectat microxips d’identificació o medicament intravenós de forma inadequada perquè no tenia coneixements. Alguns voluntaris que treballaven a la protectora testifiquen que la van veure “asfixiar” animals.

Morts cruels i injustificades

Segons es pot llegir en les al·legacions finals de l’acusació, entre l’any 2011 i 2019 es van executar nombroses eutanàsies, presumptament “no autoritzades i de forma indiscriminada, sense raons mèdiques ni control veterinari”. Una de les testimonis i denunciants ha explicat en declaracions a l’ACN que l’acusada sempre justificava que aquests sacrificis estaven emparats per llei i asseguren que l’han vist injectar medicament eutanàsic veterinari a animals que elles diuen a braços.

Relaten que tampoc s’administrava sedació prèvia o que es feia una mala aplicació del medicament, amb dosis més baixes de les indicades, fet que provocava a gossos i gats “un sofriment innecessari i cruel abans de causar-los la mort per motius aliens a qüestions mèdiques”.

L’acusació presenta com a prova dels sacrificis injustificats les factures emeses per veterinaris que van treballar amb la propietària de l’alberg d’animals. Consten 28 eutanàsies entre 2008 i 2019 per part d’una empresa de Tortosa, i 62 més entre 2013 i 2016 per part d’una empresa de Peníscola (Baix Maestrat). En canvi, en la confrontació amb les incineracions que va fer amb una tercera empresa, la xifra incrementa fins a les 479 cremacions entre 2010 i 2019, sobretot entre els anys 2013 i 2015. Acusen la imputada de tenir “una finalitat lucrativa” amb “el sacrifici massiu” d’animals.

Acusacions falses i documents en custodia

La responsable de l’alberg assegura que aquestes acusacions són “totalment falses” i que ho podrà demostrar en el judici. Així i tot, denuncia que milers de documents que permetrien avalar la seva versió dels fets continuen en custòdia de la Guàrdia Civil i no els en faciliten l’accés. La propietària del refugi, en declaracions a l’ACN, ha assegurat que la denúncia li van interposar després d’acomiadar les voluntàries i que va “haver de fugir” de Camarles per protegir els gossos. La Guàrdia Civil la va detenir el març del 2020 i el cas arribarà al febrer a judici.

De fet, lamenta que se l’acusi d’entorpir el procediment judicial o dilatar-lo i recorda que les dues suspensions de la vista han estat per decisió de la magistrada i per força major (malaltia) del seu advocat, aquest estiu. “No tinc gens de por i estic desitjant dir les coses com han sigut. Soc la primera interessada en què se celebri ja”, ha assegurat.