El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha confirmat la presència d’una nova espècie de llagostí a les aigües (marines i salobres) de les Terres de l’Ebre, especialment a la zona sud (la Ràpita i les Cases d’Alcanar). Així es desprèn de l’estudi encarregat pel Departament a l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR).
L’estudi també conclou que la nova espècie, el Penaeus aztecus Ives 1891, que col·loquialment s’anomena “llagostí cafè”, no s’identifica en la comercialització en llotja i fins ara s’ha estat venent conjuntament amb el llagostí local o amb la gamba blanca.
Una espècie invasora
Es tracta d’una espècie de característiques invasores procedent de la costa est de Mèxic i els Estats Units, on és un recurs pesquer molt important. La seva primera presència al mar Mediterrani data de l’any 2009 al sud de Turquia on, probablement, va ser introduïda de manera no intencionada a través de larves en aigües de llast, i des de llavors no ha deixat d’estendre’s per tota la Mediterrània.
Donada la seva elevada capacitat de proliferació i dispersió, la presència d’aquest nou llagostí podria suposar un risc per al llagostí autòcton comercialment més rellevant, Penaeus kerathurus. Alguns pescadors de la zona del Golf de Tàrent, a Itàlia, ja estan constatant una forta disminució de la gamba autòctona com a possible conseqüència del cicle de vida semblant de les dues espècies congenèriques, que, per tant, competirien pels mateixos recursos.
Seguiment de l’espècie
El Departament d’Acció Climàtica va decidir investigar sobre la presència d’aquesta nova espècie en aigües catalanes després que el mes de febrer de 2022 investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona detectessin un espècimen d’aquest nou tipus de llagostí entre les captures d’un arrossegador de Barcelona.
D’altra banda, l’octubre de 2023, la Generalitat Valenciana va informar, mitjançant una fitxa d’espècies exòtiques, que durant l’any 2023 ha estat detectat en diferents ports del País Valencià aquest mateix tipus de llagostí.
A Catalunya, l’estudi s’ha centrat inicialment a la zona del mar de l’Ebre (des de les Cases d’Alcanar fins a l’Ametlla de Mar) per les condicions idònies que aquest entorn natural ofereix per a l’expansió de noves espècies procedents d’aigües càlides. Els resultats mostren la presència de llagostí cafè en totes les localitats, amb captures que varien entre pocs individus i un màxim d’uns 4 kg per dia, segons la localitat, el tipus d’art emprat i l’estacionalitat.
Actualment, el llagostí cafè representa ja un recurs addicional per a la pesca mediterrània, encara que només a escala local. Per exemple, es pesca en grans quantitats amb xarxes d’arrossegament de fons i tresmalls a Turquia i Itàlia, on es ven a preus elevats per la seva qualitat gastronòmica. A Itàlia, segons van documentar fotogràficament els pescadors, aquest nou recurs és molt abundant al golf de Taranto i a les zones properes del nord del mar Jònic, amb rendiments diaris de les embarcacions d’arrossegament que arriben de vegades als 40-50 kg per dia.
El cranc blau com a referència
La Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible considera que, de la mateixa manera que s’ha fet amb el cranc blau, la pesca professional és l’única eina efectiva per controlar aquesta espècie i reduir al mínim les seves possibilitats d’expansió. Ara bé, per poder mantenir a ratlla aquestes espècies de nova introducció, cal disposar de la màxima informació possible sobre l’evolució del seu nivell d’implantació. Per aquest motiu, cal emprendre amb la màxima urgència la mesura següent: segregar entre les captures els exemplars de llagostí cafè, que han de ser comercialitzats independentment (en caixes específiques) i amb el nom i la codificació corresponent a aquesta nova espècie.
Per promoure aquesta mesura, el Departament ha donat a conèixer l’estudi i ha confirmat la presència de la nova espècie a les confraries de pescadors i llotges de Catalunya. És fonamental que s’iniciï amb caràcter immediat la identificació comercial d’aquesta espècie per facilitar-ne el seguiment científic que permeti mantenir la comercialització d’aquesta nova espècie de crustaci a les llotges catalanes.
Quin aspecte té?
Entre les característiques que poden fer fàcilment distingible el llagostí cafè, hi ha la seva coloració més pàl·lida i homogènia, el seu rostre amb 8-9 dents per sobre i 2 per sota i un exosquelet més tou que el del llagostí, amb el que comparteix una mida similar (Generalitat Valenciana, 2023). La gamba blanca es diferencia del llagostí cafè per la seva mida més petita, tot i que comparteix certes característiques de coloració, marró pàl·lid amb una mica de taronja o groc.
Segons l’estudi realitzat a les Terres de l’Ebre, la majoria de llagostí cafè capturat és de mida gran a extra gran, amb poques captures de mida mitjana i petita. També s’ha observat que l’espècie es pesca normalment en fondàries entre 12 i 25 metres, si bé pot arribar a capturar-se a més fondària, fins a 50-70 m amb la modalitat d’arrossegament.
