Els pagesos ebrencs tornen a tallar l’AP-7 a l’Ampolla convocats per ASAJA i Plataforma Pagesa

L’associació agrària ASAJA i la Plataforma Pagesa a les Terres de l’Ebre han tornat a tallar l’autopista AP-7 aquest dimecres al matí. Després de concentrar-se a primera hora al passeig de l’Arenal de l’Ampolla (Baix Ebre), una quarantena de tractors i una quinzena de vehicles i s’han desplaçat fins a l’autopista cap a les deu del matí. Els pagesos han desplegat pancartes, inflables i també estris per coure menjar. La previsió és que el tall s’allargui fins a la mitjanit. La via està tallada en sentit nord entre l’Aldea i l’Ametlla de Mar i en sentit sud també es fan desviament per l’N-340 entre Amposta i l’Ametlla. Segons dades del Servei Català de Trànsit, això ha provocat circulació amb congestió en uns dos quilòmetres per sentit.

Organitzada per ASAJA, amb el suport de Plataforma Pagesa de les Terres de l’Ebre i l’Associació de Cooperatives Productores d’Oli d’Oliva del Baix Ebre i Montsià -Acobem- la protesta ha volgut deixar palès que els acords assolits amb el Govern durant les protestes de les últimes setmanes “no són del tot dolents”, però els consideren completament insuficients.

Així ho ha remarcat la secretària d’ASAJA a Tarragona, Cecília Castelló, des de la mateixa autopista AP-7. “No s’ha parlat encara dels preus, ni dels problemes d’importacions amb productes fitosanitaris que nosaltres tenim prohibits”, ha apuntat. Tampoc de problemes de robatoris al camp o mesures per “salvar el delta” de l’Ebre.

Al mateix temps, Castelló ha lamentat que el discurs dels partits polítics al Parlament es vegi condicionat per la proximitat d’eleccions. Ha qualificat de “propaganda” les mesures anunciades pel Departament d’Acció Climàtica. “A dia d’avui no s’estan pagant les subvencions de l’ecorègim, tarden una mitjana de dos anys a pagar les noves incorporacions i plans de millora. S’inventen una mutualitat per pagar una renda: qui la pagarà? Els pagesos que estem tancant?”, s’ha preguntat.

Amb tot, la representat de l’entitat agrària ha entomat també la responsabilitat de les organitzacions de pagesos i sindicats a l’hora de donar resposta i canalitzar adequadament les reivindicacions del sector. “Si ha hagut de sortir Plataforma Pagesa és que no ho hem estat fent prou bé”, ha reconegut.

Tot i la decepció pel resultat del debat monogràfic al Paralment, Plataforma Pagesa creu que el tall ha de servir per donar suport als companys i fer visible la vigència de les reivindicacions. “També existim i estem totalment indignats”, ha subratllat el portaveu de l’entitat a les Terres de l’Ebre, José María Martorell.

Votacions al Parlament

Confien que les votacions previstes demà al Parlament permetin formalitzar el retorn del nom Departament d’Agricultura –”pot semblar poca cosa, però això representa la dignitat pagesa”, ha precisat- així com una nova organització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb representació agrària, per gestionar l’aigua i fer front als problemes derivats de la sequera que pateix el sector.

“L’agricultura està molt desprestigiada, estem molt desvalorats, desmotivats, molt envellits i la joventut no vol venir perquè no som una empresa rendible. Per a l’administració no pintem res i som el sector primari, que hauria de ser el motor de Catalunya perquè donem menjar a tots”, ha emfasitzat. “Ens hem adonat que ens han menyspreat durant molts anys i a base de manifestar-nos i tallar carreteres l’administració s’ha adonat que hi ha un problema real”, ha insistit Martorell.

Si bé la crida d’ASAJA era oberta perquè s’afegissin a la protesta totes les organitzacions sindicals i entitats del sector primari, finalment només la Plataforma i Acobem han respost a peu d’autopista. Entre els participants, un arrossaire jove. Guillem Tomàs Porres, de Sant Jaume d’Enveja, ha acudit al tall d’autopista convençut davant dels greuges que pateix el sector agrícola.

El problema dels joves

Es queixa de la complicació de tramitar subvencions o els ajuts que triguen. Les dificultats per poder incorporar-se com a jove agricultor. Els interminables tràmits informàtics que han d’assumir o les restriccions de fitosanitaris. “Ens posen moltes pegues. Si tinguéssim preus justes no farien falta tantes ajudes. Volem preus justos i que se’ns respecti”, ha assegurat. Enguany s’han sumat les restriccions d’aigua al conreu de l’arròs, precisa.

I, malgrat tot, amb una família vinculada al conreu de la terra, al conreu de l’arròs, va tenir molt clar des de ben jove quin havia de ser el seu futur professional. “Vaig cursar Batxillerat i tot però em vaig decantar cap a la pagesia, que és el que m’agrada. Si alguna cosa t’agrada no has de mirar les dificultats, les has d’afrontar i tirar endavant”, ha tancat.