La Intercol·legial de les Terres de l’Ebre rebutja la interconnexió de conques: “És una solució del segle passat

La Intercol·legial de les Terres de l’Ebre considera “un error” tornar a plantejar la interconnexió de les xarxes Ter-Llobregat i la del minitransvasament de l’Ebre del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). Els col·legis que signen el manifest exigeixen “polítiques de redistribució territorial”, per acabar amb les grans concentracions demogràfiques en àrees metropolitanes i amb el despoblament a les zones rurals. L’aposta és desplaçar la indústria i la població cap a “les fonts d’abastament de recursos”, com l’aigua i l’electricitat. “Reclamem l’equilibri territorial i apropar la feina i llocs de treball aquí”, ha remarcat Joan G. Talarn, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona i representant de la Intercol·legial ebrenca.

El manifest de la Intercol·legial de les Terres de l’Ebre – que representa més de 3.000 professionals de diversos àmbits al territori – el signen les demarcacions ebrenques dels col·legis d’arquitectes, arquitectes tècnics, infermers, advocats, treballadors socials, enginyers, professionals de l’activitat física i l’esport, metges i procuradors. “Des de les publicacions dels col·legis de Barcelona, recomanant la interconnexió, des d’aquí també considerem que hem d’oferir el nostre punt de vista i que aquesta no és la solució perquè n’hi ha de més viables i sostenibles”, insisteix Talarn.

Els professionals col·legiats ebrencs rebutgen la política de “desplaçar els recursos propis d’un territori”, com l’Ebre cap a les grans àrees metropolitanes. Recorden que només el 0,5% de l’aigua del planeta és aigua dolça i accessible, fet pel qual alerten que “la solució” a la sequera i les mancances actuals “no està en la interconnexió de xarxes fluvials”. “L’únic que aconseguirem serà traslladar el problema d’un territori a un altre”, lamenten.

Les “alternatives reals i sostenibles” que defensen passen per “reduir el malbaratament d’aigua”, amb la millora de les xarxes de distribució en baix dels municipis, on s’ha detectat pèrdues del 40% del recurs que es gestiona i, en segon lloc, aprofitar l’aigua del mar, “una alternativa a tenir molt en compte”. La Intercol·legial ebrenca assenyala que Catalunya disposa aproximadament d’uns 600 quilòmetres de costa, i tot i que les dessaladores “tenen un cost elevat”, avisen que “no tenir-les, encara pot resultar més car a la llarga”.

Finalment, una altra proposta que posen sobre la taula per garantir el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona és incrementar el tractament d’aigües residuals, perquè reciclar i reutilitzar les aigües “són tecnologies provades i contrastades” que cal potenciar amb una “implantació a major escala”.

Els col·legis professionals ebrencs demanen “decisions que pensin en la sostenibilitat i economia circular” i exigeixen que les inversions estigui “alineades” amb els ODS europeus (Objectius de Desenvolupament Sostenible). “Solucions com la interconnexió de xarxes són del segle passat”, conclouen.