El 9% de la població catalana viu en zones inundables i més de 110.000 habitants en entorns de molt alt risc. Per això hi ha 521 municipis catalans obligats a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc d’inundacions, però gairebé la meitat no el tenen actualitzat i una seixantena no l’han redactat mai. Gairebé 300 no disposen d’un pla en vigor, una xifra que, amb tot, suposa una millora en relació als 321 que constaven fa sis mesos. Després de l’episodi de la dana, el Govern ha obert la porta aquest dimarts a revisar les activitats que es desenvolupen en aquestes zones i ha anunciat 20 MEUR per garantir que tots els municipis tinguin un pla de Protecció Civil homologat en dos anys, que inclogui el risc d’inundacions i tots els altres.
D’acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l’administració seguint la Directiva Europea, hi ha 521 municipis catalans que estan obligats a tenir un PAM per risc d’inundacions. Però només 225, menys de la meitat, el tenen actualitzat. Dels 296 restants (el 56,9%), 58 no l’han redactat mai i 238 el tenen caducat.
Això no obstant, les dades facilitades a l’ACN per Protecció Civil mostren una lleugera millora respecte a fa sis mesos. Des del mes de febrer fins ara el llistat de municipis obligats a tenir PAM que mai l’han redactat ha baixat de 65 a 58. Cervelló, Godall, Lliçà de Vall, Montesquiu, Sant Esteve de Palau Tordera, Sant Pere de Vilamajor i Tiana són els set municipis que l’han redactat i homologat en aquest període. Entre els que segueixen sense pla per inundacions, malgrat trobar-se en zones amb risc constatat d’inundació, hi ha ciutats destacades com Badalona, Montcada i Reixac, Castelló d’Empúries i Vilassar de Mar, totes quatre amb risc molt alt.
Pel que fa als municipis que en algun moment van elaborar un PAM però que el tenen desactualitzat i pendent de revisió almenys des del 2020, ara fa sis mesos n’eren 256 i ara, 238.
110.000 persones en zones d’alt risc d’inundació fluvial
Les inundacions són el principal risc natural a Catalunya, amb un historial d’episodis d’origen fluvial, pluvial i marítim amb importants danys materials i humans. Un total de 1.300 km2, el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població, segons les dades dels darrers estudis de Protecció Civil de la Generalitat, a partir de les zones inundables determinades pels organismes de conca ACA i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
En total, prop de 705.000 persones viuen dins una zona inundable amb un període de retorn de 500 anys, i d’aquestes, 110.000 (l’1.4%) ho fan en de zones de molt alt risc d’inundació, és a dir, amb una recurrència de 10 anys. A més, cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d’inundació tant fluvial com marítima d’acord al Pla de Gestió del Risc d’Inundacions de les conques internes de Catalunya.
Pel que fa als municipis amb més població afectada per aquest nivell de risc d’inundació són Girona, amb 19.971 persones i gairebé el 20% de la seva població, Lleida (11.059 veïns), Deltebre (10.539), Pineda de Mar (7.046 habitants) i Tortosa (6.115 habitants).
Les inundacions pluvials, a l’alça
Pel que fa a les inundacions pluvials, de precipitació en zona urbana, “són una preocupació i un problema històric per a la protecció civil en relació a les possibles emergències”, com reconeixen fa uns mesos a l’ACN des de Protecció civil. Tant l’ACA com el Meteocat concedeixen que el canvi climàtic està donant episodis de pluja més focalitzats, amb xàfecs forts i en poc espai de temps, particularment al litoral, com la dana viscuda aquesta darrera setmana.
