L’excepcionalitat de la tempesta i els efectes devastadors i inaudits del temporal Gloria van posar el focus en la fragilitat i el risc de desaparició del delta de l’Ebre i van fer que fos un punt d’inflexió a l’hora d’exigir recursos i acció a les administracions. El territori va erigir-se unit en la Taula de Consens del Delta i amb un pla concís de les accions imprescindibles per salvaguardar-lo. Les administracions es van comprometre a alinear-se i en aquests cinc anys s’han fet passos tímids, més enllà de les actuacions d’urgència. El govern espanyol encara no ha posat en marxa el seu Pla de Protecció de Delta i la Generalitat s’ha posat a treballar en paral·lel amb l’Estratègia Delta, basada en el model holandès.
Fa cinc anys, el devastador temporal Gloria va implicar que l’estratègia i la planificació per salvar el Delta de l’Ebre i aturar la seva regressió i subsidència “tingués en compte el canvi climàtic i l’accentiuació de la freqüència i de la intensitat de les tempestes marines”. Així ho destaca el científic i investigador, cap de l’àrea de Canvi Climàtic d’Eurecat i director del Centre de Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.
“La lliçó” que va deixar la tempesta, que va arribar a les Terres de l’Ebre el 20 de gener de 2020, és que el litoral ha de tenir “prou amplada” per resistir embats com aquell. Com mostren les imatges del satèl·lit Sentinel-2 del programa de la UE Copernicus de dies abans del Gloria i de dies després, la línia del litoral va retrocedir, el litoral va quedar engolit i amb l’aigua de la tempesta i també l’aigua del mar va inundar gran part de la superfície deltaica.
A vista de satèl·lit, el color blau de l’aigua va substituir durant dies el color habitual dels conreus sobretot a banda i banda de la desembocadura de l’Ebre, i especialment en zones que van quedar sota el mar als termes municipals Deltebre, l’Ampolla, Sant Jaume d’Enveja o la Ràpita.
L’amplada com a protecció
Com recorda Ibáñez, les zones de la costa deltaica amb platges prou amples i sistemes dunars darrere no van patir danys significatius, un model que s’ha anat repetint a tot el món davant de fenòmens d’aquesta mena. Els “espais d’acomodació” permeten “aturar l’energia d’aquestes tempestes” i eviten que entri aigua salada amb la pujada del nivell del mar, “una altra realitat que se sobreposa” als temporals, com ha recordat el científic.
També són importants els espais d’aiguamolls darrere aquestes franges perquè si es produeix una inundació per l’entrada d’aigua marina, s’eviten “impactes immediats” a les infraestructures agrícoles, com va passar al Gloria amb centenars d’hectàrees d’arrossars i amb les estacions de bombeig, a més dels passejos marítims urbans i ports.
El cap de Canvi Climàtic d’Eurecat celebra que el Gloria també servís per “descartar intervencions sense sentit” que suposen “posar portes al camp” i que es van demostrar ineficaces en situacions com la violenta tempesta de fa cinc anys. “L’adaptació és millor pensar-la bé i anticipar-la, que no reaccionar quan no hi ha més remei, que és el que ha passat fins ara”, ha defensat el científic.
Planificació clara, més inversions
Des de 2020, s’han posat sobre la taula moltes eines per planificar com aturar la degradació del Delta i els efectes que hi té el canvi climàtic. Són el Pla Delta, consensuat pel territori, el Pla de protecció del Delta de l’Ebre, la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica que està pendent de l’avaluació d’impacte ambiental estratègica per desplegar-se, o l’Estratègia Delta de la Generalitat.
“Hem aconseguit una cosa que no teníem: el consens i la consciència que el Delta està en perill. Alinear pescadors, caçadors, naturalistes, ajuntaments, parc natural i Generalitat… I hem aconseguit tindre de banda a l’Estat per a poder avançar. Ho hem de fer molt més encara, i per això des del Govern continuarem apostant per aquelles infraestructures que serveixin per protegir el delta de l’Ebre”, ha dit el director dels serveis territorials de Territori a les Terres de l’Ebre, Miquel Alonso. Ibáñez ha afegit que el que cal són més recursos, “inversions que es recuperaran amb menys despesa futura”.
Actuacions d’emergència
En els darrers dos anys, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha fet aportacions d’urgència de sorres (més de 317.000 metres cúbics) als punts més fràgils i debilitats pel Gloria al Delta, l’Illa de Buda, el Trabucador i la Marquesa. Per la seva banda, la Generalitat ha actuat a les guardes de les basses, ha fet una batimetria de les sorres marines per dragar-les i té en marxa un dels projectes per fer camins de guarda a les badies, el dels Alfacs.
Les imatges del satèl·lit Sentinel-2 que comparen l’estat de l’istme del Trabucador els dies posteriors al Gloria amb la situació d’aquest mes de gener reflecteixen la recuperació de la sorra que va quedar sepultada sota l’aigua fa cinc anys. L’amplada de la llengua de sorra, segons mostren les fotografies, s’ha recuperat i és similar als dies anteriors al temporal, tot i que a la punta de la Banya, l’empresa Infosa que gestiona les Salines de la Trinitat, han renunciat al camí d’entrada habitual dels camions, perquè es trencava constantment per l’entrada d’aigua del mar i n’ha construït un altre.
A l’interior de la badia dels Alfacs actualment s’executen les fases 1 i 2 del projecte del nou camí de guarda. Es tracta d’una infraestructura per “fer impermeable la pujada del nivell del mar” amb un camí elevat a 1,20 metres. Anirà des de la Ràpita (Montsià) a la barra del Trabucador. Aquesta elevació, segons els estudis científics, ha de protegir la zona de l’entrada d’aigua de mar i evitar la salinització de les aigües interiors, com a mínim fins a l’any 2100, ha explicat Alonso.
Els treballs han d’acabar a l’abril i llavors es farà la tercera fase del projecte, “una mica més complexa” per les tramitacions i concessions necessàries per construir infraestructures i ponts per fer-la transitable i convertir el camí en una via ciclable, que connectarà amb la Via Verda de la Val de Zafán. Paral·lelament, s’estan fent els treballs previs per fer el camí de guarda de la Badia del Fangar, “consensuant” el traçat amb la direcció general de Costes, les comunitats de regants i els ajuntaments. Alonso preveu que enguany es podran elaborar els projectes per poder licitar l’obra.
Dragatge a l’holandesa
El Govern també està pendent “d’una qüestió administrativa” per resoldre l’adjudicació de la redacció del projecte (230.000 euros) per drenar les sorres marines que es van localitzar i qualificar amb una batimetria a tot el litoral deltaic. Es preveu abocar 11 milions de metres cúbics de sorra perquè les platges més afectades per la regressió al Delta passin d’uns 20-30 metres actuals, a prop de 100 metres d’amplada. El pressupost previst per aquesta actuació és de 116 milions d’euros fins al 2032.
Com ha recordat Alonso, aquesta actuació ha d’anar “de la mà” de les previstes pel govern espanyol, que va anunciar més moviments d’arenes en superfície i un monitoratge de les zones on s’ha actuat per veure com resisteixen les platges que s’han fet recréixer a Buda, la Marquesa i el Trabucador. De fet, la Marquesa, entre el Fangar i la desembocadura, és una de les platges que van quedar més afectades per l’embat del mar i la tempesta, tal com les imatges de Sentinel-2 dels dies previs i posteriors també van mostrar, amb un retrocés i desaparició de sorra evident fins i tot a vista de satèl·lit.
El reforç amb arenes, la desconstrucció del passeig de l’Ampolla, l’estudi de la reobertura de la bocana nord o la cessió de la gestió de la finca de Bombita a Parcs Nacionals són les actuacions del Pla de Protecció estatal del Delta que la ministra Teresa Ribera va anunciar posar en marxa mentre es resol la tramitació ambiental estratègica que el té aturat.
Més aigua dolça
Un altre element que s’ha desplegat per millorar la situació al Delta, és el Pla Integral de Gestió de l’Aigua Dolça al Delta de l’Ebre (PIGADE) de la Generalitat. S’han fet obres a les llacunes “per evitar que el delta sigui com una banyera” i es faciliti la circulació de l’aigua i també s’estan instal·lant bombes, autosuficients energèticament, “en punts estratègics”, per facilitar la renovació de les aigües i drenar l’aigua salada que entra es fora dels camps. “Abans es feia circular de forma natural perquè la cota i els camps estaven a diferent nivell. Només per decantació ja passava”, ha explicat el director de Territori a les Terres de l’Ebre. De bombes se n’han instal·lat tres, tres més estan en tramitació, però es preveu instal·lar-ne fins a nou.
Recuperació de platges
Un dels municipis més castigats pel Gloria va ser l’Ampolla (Baix Ebre). La tempesta es va engolir la platja de l’Arenal i “va destrossar” i “partir pel mig” el port pesquer. “La Generalitat va fer una gran obra i tenim un port on els pescadors es poden refugiar sense cap problema, però cal planificar què fem a partir d’ara”, ha dit l’alcalde Francesc Arasa.
A l’Arenal, on van desaparèixer 30 metres de platja, es va construir un mur de pedra entre l’antiga discoteca Mediterrània i el Goleró, però la infraestructura no ha frenat la regressió. “Era una obra provisional per poder aguantar la carretera i que el càmping que hi ha allà no es veiés afectat, però no és suficient. Crec que cal fer un pas més endavant perquè en cinc anys s’ha actuat poc al Delta”, ha recriminat l’alcalde.
El Ministeri ha licitat el projecte i l’estudi ambiental per renaturalitzar i recuperar la platja de l’Arenal, una actuació que podria estar en marxa en un any i mig o dos. Com ha detallat Arasa, tota l’estructura de formigó i la carretera actual es retirarà, el trànsit es desviarà per darrere del càmping l’Ampolla, i es recuperaran entre 100 i 150 metres de platja que es protegirà amb uns dics perpendiculars submergits al mar. L’obra servirà de prova pilot.
“Serà una mica l’estudi a veure on podem fer aquest tipus d’obres per tot el Delta per mantenir l’actual morfologia. No volem retrocedir. Volem assegurar el que hi ha”, ha reivindicat l’alcalde de l’Ampolla. Arasa ha insistit que “s’ha d’apostar pel Pla Delta” i desplegar les actuacions que preveu. “El que cal és que aquestes administracions, després de cinc anys, el portin a terme perquè és la solució per al nostre Delta que està agonitzant”, ha demanat.
Soltar sediments
Per elevar el terreny del delta de l’Ebre, un altre element clau és l’aportació de sediments a través del riu, una mesura en mans de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), encallada per la “reticència” de l’organisme de fer “una gran prova pilot” a l’embassament de Riba-roja (Ribera d’Ebre), com ha lamentat l’investigador Carles Ibáñez. El director científic del Centre de Resiliència Climàtica recorda que el Delta necessita rebre entre 1 i 2 milions de tones de sediments anuals (un 10% del que rebia originalment). A l’embassament de Riba-roja es calcula que n’hi ha uns 20 milions de tones i a Mequinensa 200 milions de tones més, “un estoc important” que permetria fer arribar aquests els sediments que frenarien la subsidència de la plana deltaica.
Estudis recents, com assenyala l’investigador, han quantificat que el riu Ebre té capacitat de transportar entre els 8 i els 10 milions de tones amb les crescudes que es fan. “No podem recuperar els 30 milions de tones originals, però moure’n entre 1 i 4 seria fonamental per aturar la regressió i guanyar elevació als arrossars”, ha insistit Carles Ibáñez.
Menys costos
El científic ha insistit que el cost d’avaluar tècniques de traspàs de sediments és molt menors que el cost de “no fer-ho” si es quantifica la despesa que actualment es destina per la degradació del riu Ebre i del Delta, contra els macròfits i els problemes de navegació i de plagues, com la mosca negra, i tot l’impacte que això té en el turisme i la salut. “Si comences a sumar, són molts diners i impactes socials. Si invertíssim a fer traspàs de sediments, hi ha uns costos, però ens estalviaríem els que tenim ara”, ha defensat.
A destemps
Ibáñez ha recordat que tot i que un nou Gloria hauria de tardar mig segle a repetir-se “teòricament”, ja es va tard en les mesures per evitar un nou desastre, ja que amb el canvi climàtic aquestes tempestes podrien repetir-se abans. “Estem en perill si no fem aquestes intervencions”, ha alertat. “No sé si el Delta és el quilòmetre zero del canvi climàtic, perquè el canvi climàtic també ens portarà inundacions, més incendis forestals, més períodes de sequera. Però encara que no ho sigui, el delta de l’Ebre és un espai fràgil, que s’ha de protegir”, ha afegit el director ebrenc de Territori, Miquel Alonso.
Contraris al nou atermenament
En aquests cinc anys des del Gloria hi ha hagut una proposta del govern espanyol que ha topat amb l’oposició socioeconòmica i política a les Terres de l’Ebre, el nou atermenament de la zona de domini públic marítim terrestre que suposa un retrocés al llarg de més d’un centenar de quilòmetres de costa deltaica, d’entre 10 i 50 metres i la pèrdua de molts terrenys particulars pròxims a la línia de costa deltaica. Al Ministeri se li ha retret que hagi posat en marxa aquest procediment abans que el Pla de Protecció.
El Parlament i el Senat han aprovat una moció d’ERC que demana aturar el procés, a més de les al·legacions presentades pels afectats, centenars de propietaris, comunitaris de regants i entitats de l’Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i la Ràpita. Una vintena de propietaris del delta de l’Ebre van presentar una demanda per “inacció” al govern espanyol a l’Audiència Nacional, amb la petició de responsabilitat patrimonial que es va xifrar en 22 milions d’euros per perjudicis econòmics, una xifra que eleven a 600 milions a tot el Delta.
