Tenen una mitjana de 47 anys, provenen d’altres punts de Catalunya -principalment Barcelona-, fan estades de dos o més jornades i una despesa diària mitjana de 66,14 euros per persona. Aquest és el perfil de visitants al parc natural del delta de l’Ebre que dibuixa l’estudi sobre afluència, distribució d’usos i caracterització elaborat per Ecodata Natura i l’INEFC Lleida en el marc del projecte Bioresilmed. Constata que la zona del Trabucador i Eucaliptus -amb un 38% dels casos- és la que major pressió de visitants suporta, seguida per la Marquesa-Fangar. El document, segons el parc, precisament, vol ser útil per millorar la gestió de l’activitat turística i evitar que generi el mínim impacte sobre els espais naturals.
A partir de 834 enquestes efectuades sobre el terreny al llarg de més d’un any, l’estudi situa els espais i períodes de major afluència al parc natural com un dels aspectes més rellevants per a la gestió dels fluxos turístics. Fruit d’aquest treball de camp s’han comptabilitzat prop d’1,4 milions de visites o usos: 414.430, un 30% -fins un 38% si s’afegeix la zona d’Eucaliptus-, corresponen només a la platja del Trabucador, i 226.000, un 18%, a la platja de la Marquesa i península del Fangar.
Bona part d’aquestes visites o usos es concentren entre els mesos de març i setembre, amb especial rellevància del mes d’agost, que frega els 257.000. Una afluència encara estacional però força menys que fa algunes dècades, segons constaten des del parc natural.
Poc més de la meitat dels visitants s’enquadra en un grup d’edat entre els 36 i els 55 anys, amb Barcelona -29,7% dels casos- com a principal origen i amb estudis universitaris prop del 46% dels enquestats. Els autors de l’estudi han destacat la mitjana d’edat més elevada que en altres casos així com també l’elevat ús dels espais per part de la població de municipi del mateix parc -14,5%. Els estrangers suposen un 9,2%.
La gran majoria -84,5%- arriba a la zona amb cotxe i un 63,2% visita el parc més de quatre vegades a l’any. Un 39,2% fa la visita amb família i un 47,1% estan dos o més dies a la zona del delta de l’Ebre. En el 60% dels casos, s’allotgen a la zona durant l’estada. Les autocaravanes suposen un 6,7% i en la meitat dels casos utilitzen àrees específicament habilitades per pernoctar però un 15,4%& reconeix fer-ho a les platges.
L’estudi també aborda les activitats dels visitants al parc natural. La principal, en un 23,1% dels casos, és “romandre al lloc ‘d’arribada”. Un 17,1% fan excursions, un 15,3% observen aus, van a la platja un 13,4%, passegen un 13% , pesquen un 8,4% i fan cicloturisme un 5%. Relaxar-se i desconnectar, apropar-se al medi natural, visitar el parc en ell mateix i gaudir amb família i amics són les principals motivacions.
“L’objectiu és fer una fotografia actual de l’ús públic d’un espai protegit, el parc natural del delta de l’Ebre, per tenir informació bàsica per prendre decisions sobre la gestió de l’ús públic: fer compatible la conservació amb el gaudi de la població”, ha apuntat la subdirectora d’investigació de l’INEFC Lleida i autora de l’estudi, Estela Inés Farías.
Explica que l’anàlisi d’aquestes dades, sectoritzant l’espai en diferents zones amb característiques diferents, que atreuen diferents tipus de visitants. “Hi ha zones que requereixen un coneixement més a fons per anar cap a una major compatibilització. Hi ha zones correctes i hi ha zones que es poden potenciar per a l’observació d’aus”, ha apuntat.
“S’han donat casos de massificació extrema al Delta i en altres espais naturals. En l’època de la covid vam haver de prendre, amb altres administracions com ajuntaments, mesures extraordinàries per ordenar i canalitzar les visites sense conductes incíviques que causessin danys ambientals. De l’altra banda, cal que l’experiència turística estigui d’acord amb el que la gent ve a buscar en un parc natural: el seu paisatge, biodiversitat, però també la cultura o les tradicions”, ha precisat el director del parc natural, Francesc Vidal.
Atenció a l’observació d’aus
De forma resumida, Farías ha indicat que al Delta es poden trobar els perfils familiar, el que fa pràctica esportiva, els observadors d’aus –”més internacionals”-, amb un perfil socioeconòmic “molt vinculat al territori” en una línia molt similar ala resta de la resta de parcs naturals catalans estudiats.
“Volíem caracteritzar l’oferta turística, quin tipus i veure l’impacte, tant beneficiós com sobre la diversitat, centrant-nos en el tema de l’avifauna, un recurs que encara no s’ha explotat però no ho fem en un nivell que la perjudiquem”, ha apuntat el coordinador de l’Oficina Tècnica de SEO BirdLife al Delta de l’Ebre, Marc Viñas. El grup conservacionista és un dels impulsors de la iniciativa en el marc del projecte Bioresilmed, amb el cofinançament dels fons europeus Next Generation.
Les recomanacions de l’estudi, precisament, fan referència a com potenciar i gestionar adequadament l’activitat d’observació d’aus que atreu, principalment, molts visitants estrangers. En aquest sentit, apunta la necessitat de revisar les infraestructures per les activitats ornitològiques o crear itineraris en espais com Riet Vell per millorar les visites. D’acord amb les dades presentades, l’activitat atreu un visitant de 52 anys d’edat mitjana, principalment de l’àrea de Barcelona -41,4%- però amb més pes internacional -14,1%-.
Addicionalment, els autors de l’estudi proposen instal·lar punts mòbils d’informació durant els mesos de major afluència i les zones més visitades, revisar la informació relativa als aparcaments, tenir cura de l’estat de les infraestructures, posar banys públics en platges com l’Arenal i Migjorn o millorar els sistemes per disposar de dades de l’afluència a partir de comptadors.