Les llacunes litorals són masses d’aigua oligotròfiques permanents, situades a les desembocadures de barrancs mediterranis amb un balanç hidrològic i una composició físico-química molt fluctuants que depenen de l’evaporació, de l’aportació puntual d’aigua dolça quan hi ha episodis forts de precipitació i de la influència marina a través del freàtic o de manera superficial quan hi ha temporals de mar. A la costa de l’Ametlla de Mar n’hi ha algunes de gran valor per ser reservoris d’espècies com el fartet, però sobretot del samaruc, en perill d’extinció.