El monopoli dels tractors a l’hora de sembrar els camps d’arròs del delta de l’Ebre podria tenir els dies comptats. L’ús de drons per a tasques com aquesta o la d’adobar els arrossars comença a obrir-se pas a partir d’aquesta campanya. La tecnologia aèria permet, principalment, evitar els maldecaps a l’hora d’accedir a determinats camps del Delta, especialment aquells situats en zones d’aiguamolls, on sovint els tractors queden estacats. Després d’un temps de proves en sec per perfeccionar el sistema, l’empresa ebrenca Persual Drone s’ha convertit en la primera a oferir aquest servei als pagesos del territori. Durant l’actual campanya preveuen sembrar unes 50 hectàrees però confien que la demanda creixerà considerablement els pròxims anys.
Equipat amb un dipòsit per transportar 50 quilos de llavors d’arròs per sembrar, el dron DJI Agras T50 és l’encarregat de fer la feina que, fins aquests moments, encara assumeixen els tractors. Els mateixos pagesos, acostumats a repetir pausadament l’operació de buidar els sacs dins les sembradores enganxades als vehicles agrícoles, han de treballar ara força més ràpid. Just després d’haver escampat la llavor al llarg d’una franja d’uns 6,5 metres d’ampliada i uns 400 de longitud, el dispositiu torna buit a la base al cap de molt pocs minuts.
Fa temps que al delta de l’Ebre s’assaja l’ús dels dispositius voladors als conreus per a aplicacions de productes líquids autoritzats per la normativa. Però fins enguany no s’havien introduït els sòlids -sigui llavors o adobs-. Capaç de cobrir tres hectàrees per hora aplicant 185 quilos de llavors per hectàrea, el dron ofereix rendiments “molt competitius” davant les cinc hectàrees per hora dels tractors i sembradores convencionals, apunta Alexis Ripoll, director operatiu de Persual Drone.
L’empresa porta mesos treballant en la forma d’aplicar llavors o adobs sòlids des del dispositiu aeri tenint en compte totes les variables. S’han hagut de fer proves per calcular verificar l’amplada de cada passada, els angles dels discos i diferents variables. Segons Ripoll, a més, el fet que cada tipus de llavor requereixi un calibratge previ específic que es trasllada a l’aparell permet ajustar l’eficiència de pas amb variacions relativament baixes -uns 300 grams en un camp de cinc hectàrees- respecte el mètode de càlcul tradicional per a la sembra. “El dron té un ajust molt més efectiu i una finalització camp molt més eficient dels quilos que has tirat per hectàrea”, sentencia.
Malgrat això, el gran avantatge que hi veuen els pagesos, principalment, és la possibilitat de poder accedir als camps on, actualment, l’entrada amb tractors pot generar inacabables maldecaps. Es tracta, principalment, de zones d’antics aiguamolls d’ullals o surgències d’aigua que, sobretot després de reiterats o intensos episodis de pluja, és molt difícil d’assecar adequadament i on els vehicles agraris pesants que intenten transitar-hi queden entrampats. “Els agricultors pensen que si entren a sembrar se’ls quedarà el tractors estacat amb la sembradora i després caldrà retirar-lo del camp”, apunta Ripoll.
Menys danys als camps i als tractors
Un dels seus clients, l’arrossaire Marc Balada, amplia aquest raonament. “Tens menys danys perquè per allí on passes fas mal i no fas tanta producció i no tens problemes d’estacament perquè passant amb el tractor t’enfonses”, apunta. Enfonsaments que, sovint, acaben amb greus avaries dels vehicles agraris que obliguen a fer front a costos de reparació molt elevats. Al mateix temps, l’aplicació aèria permet fer diverses aplicacions al llarg del temps, especialment en el cas de l’adob, per guanyar efectivitat.
Balada, membre d’una empresa familiar que gestiona i treballa prop de 800 hectàrees de conreus al delta de l’Ebre, creu que l’ús d’aquesta tecnologia es consolidarà i expandirà durant els pròxims anys, tenint en compte les condicions dels terreny i l’eficiència d’aquesta tecnologia. Fins al punt que ell mateix va decidir estudiar pel seu compte per obtenir el títol de pilot de dron per poder, en algun moment, operar algun d’aquests dispositius a les seves finques. “Necessites també el carnet de pilot aplicador i conèixer les normatives del parc natural del delta de l’Ebre perquè has de demanar els permisos”, clarifica.
“Tothom ens ha dit el mateix: que ens preparem perquè si al delta de l’Ebre s’accepta serà fàcil que la gent ho demani”, ha apuntat Ripoll. Així, un cop finalitzi en breu el procés de la sembra de l’arròs, durant el qual preveuen haver actuar en unes 50 hectàrees, els pagesos ja demanden l’ús del dron per poder aplicar adobs sòlids als arrossars, així com altres aplicacions fitosanitàries autoritzades.
Adaptar-se al parc natural i a la normativa
Segons el director operatiu de Persual Drone, l’adaptació a aquesta nova activitat no ha resultat especialment complexa des del punt de vista administratiu. Per sobrevolar cada finca del Delta on treballen han de demanar els corresponents permisos al parc natural i comprometre’s a respectar els espais protegits, com llacunes i aiguamolls, així com la normativa al respecte. “Estem amb contacte amb el parc natural. Ens han obert les portes a fer diferents tipus d’activitats. És una màquina que ha vingut per a quedar-se”, ha tancat Ripoll, qui confia que la seva experiència serveixi per fonamentar un “ecosistema de treball” circular entre treballadors, pagesos i empreses del mateix territori.
