El cranc blau ha aconseguit posar a ratlla i netejar d’exemplars de caragol maçana el tram de riu Ebre aigües amunt de Tortosa. Així ho constaten els tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) a l’inici de la campanya anual de vigilància i control de la plaga al domini públic fluvial, entre Tortosa i Miravet, on s’havia detectat el gasteròpode anys enrere. Després de dos anys sense haver trobat cap exemplar, l’organisme estatal confia enguany poder confirmar els mateixos resultats i donar la plaga per eradicada, de moment, en aquest tram fluvial concret. Per contra, alerten que la presència del cranc blau invasor, que de moment encara no ha pogut remuntar l’assut de Xerta, amenaça nàiades i altres espècies autòctones.
Des de 2014, explica el cap del servei d’estudis mediambientals de l’organisme de conca, Alfonso Calvo, s’havien recollit més de 10.000 exemplars de la llera del riu. Si bé els anys posteriors la seva presència va seguir una línia descendent, la irrupció del cranc blau, l’any 2018, va representar una caiguda “exponencial” del nombre d’exemplars que es concentraven en el tram entre el pont de l’Estat de Tortosa i Miravet, el de domini públic fluvial que és competència directa de la CHE.
Fins al punt que les últimes dues campanyes de control s’han tancat sense recollir cap exemplar. Així les coses, si les prospeccions d’aquest 2022 acaben amb el mateix resultat per tercer any consecutiu, Calvo apunta que la CHE podrà declarar com a “erradicada” la plaga en aquest tram d’acord amb els paràmetres que estableixen les directives europees. La qüestió era de vital importància per als pagesos que s’abasteixen dels canals de la Dreta i l’Esquerra, especialment els arrossaires: si el caragol maçana entrava per aquestes canalitzacions podia agreujar les afectacions que ja genera actualment al delta de l’Ebre.
Tot i que l’organisme de conca no ha facilitat dades sobre la presència del cranc blau invasor, sí que admeten que es troba present fins al mateix assut de Xerta. Un obstacle que, de moment, encara no ha pogut superar. Els tècnics de l’empresa Paleoymás, que efectuen els controls al riu, ja van gravar fa temps com el crustaci devorava el gasteròpode. Però el que, a priori, podria semblar una bona notícia, des del punt de vista de la plaga que amenaça els arrossars del delta de l’Ebre, en realitat no ho és tant.
Perill per les espècies autòctones
“No només acaba amb el caragol maçana sinó amb qualsevol nàiade autòctona de l’Ebre i peixos –també s’han trobat tortugues amb la closca perforada-. És molt voraç, no té pràcticament cap predador natural i campa al seu aire. En aquests moments és un problema molt important sobre el qual els organismes competents hauran de decidir. No correspon a la CHE decidir què es fa. Només fem un recompte dels exemplars que veiem però no els agafem”, ha apuntat Calvo, tot recordant les limitacions legals que suposa el fet que l’espècie no hagi estat declarada encara com a invasora.
La campanya de control del caragol maçana d’aquest 2022 s’ha iniciat aquest dimecres, un cop la temperatura de l’aigua del riu és la idònia per a l’activitat dels gasteròpodes invasors que surten a pondre els ous a la riba del riu. Les tasques de control i prevenció abasten també una zona “tampó” dos quilòmetres riu avall del pont de l’Estat de Tortosa, fins a la desembocadura del barranc de Sant Antoni.
És allí on s’han localitzat encara, aquest mateix dimecres, alguns exemplars del gasteròpode. D’aquest mateix tram de transició, ja dins del domini públic marítim-terrestre van sortir els 841 exemplars i 230 postes recollits el 2021. Segons l’organisme de conca, els focus localitzats els pròxims anys tenen l’origen en el seu ús com a esquer de pesca o als retorns del regadiu. A més, l’any passat l’empresa pública Tragsa va instal·lar una zona de tallafoc a Tortosa per evitar que remuntessin aigües amunt. La CHE xifra la inversió efectuada en els treballs des de 2017 en 773.000 euros.