El cap del servei provincial de Costes a Tarragona, Antoni España, ha defensat que “l’alimentació regular” de sorres a les zones regressives del delta de l’Ebre “és el futur que li espera a curt i mitjà termini”, i que no hi ha “cap altre sistema” per mantenir “l’actual morfologia”. La incògnita, ha apuntat, serà resoldre si això es fa amb mitjans terrestres o marítims. Ho haurà de resoldre el Pla estatal de Protecció del Delta que espera el tràmit de l’avaluació ambiental estratègica, per aprovar-se “de forma imminent”, segons fonts de l’administració de l’Estat. Mentrestant, continuen els moviments de sorres a les zones més fràgils del Delta. Un cop acabats els treballs al Trabucador, ara es mou arena a la Marquesa i s’acabarà al Fangar.
El Ministeri per a la Transició Ecològica va iniciar a l’octubre la primera obra preventiva al delta de l’Ebre, amb uns treballs que mouran 317.000 metres cúbics de sorra al Trabucador i Buda, on ja s’han acabat, i a la Marquesa, on es treballa ara. De la Punta de la Banya fins a l’istme s’han mobilitzat 150.000 metres cúbics i 17.000 metres cúbics de la platja del Serrallo a l’Illa de Buda.
Ara, a la zona de la Marquesa, es mouen 30.000 metres cúbics des de la punta del Fangar fins a la zona nord de la platja i hi haurà també 60.000 metres cúbics més d’arenes abocades a la platja sud, del restaurant els Bascos cap a l’estació de Pal. També es farà al desembre una ampliació de la platja de Pal amb 60.000 metres cúbics de sorra més, “un creixement actiu” per intentar ampliar la platja 30 metres.
“No s’ha fet mai abans i anem una mica experimentant. La Universitat –l’equip del Laboratori d’Enginyeria de la UPC dirigit pel doctor Sánchez Arcilla- vol veure com responen diferents deposicions d’arena als temporals”. Aquest equip també ha aconsellat “fer un tancament”, un espigó que connectarà el que ja existeix per protegir el restaurant els Bascos “amb la corba que fa la platja en aquell sector”.
Continuïtat
Totes aquestes actuacions que ha iniciat el Ministeri hauran de tenir continuïtat si es vol protegir el delta de l’Ebre. “L’administració les haurà d’anar repetint en funció del retrocés de les platges i esperem que ens serveixi d’experiència per a futures actuacions”, ha defensat España. El cap de Costes ha apuntat que caldrà monitorar el litoral deltaic “perquè quan les platges retrocedeixin a un límit crític, s’activi de forma automàtica un mecanisme d’alimentació”, ha afegit.
Tots aquests mecanismes els ha d’incorporar el Pla estatal de Protecció del Delta, així com els sistemes amb què s’han de dur a terme aquestes “actuacions periòdiques”. Treballar amb mitjans terrestres suposa tramitacions més àgils i fer-ho amb el model holandès, amb dragues des del mar, requereix més estudis ambientals. “Sigui com sigui, és el futur que espera al Delta perquè a curt i mitjà termini no hi ha cap altre sistema per mantenir la morfologia actual”, ha defensat Antoni España.
