Via lliure a la nova gestió del riu Ebre amb l’aprovació, dimarts, per part del Consejo Nacional del Agua dels plans hidrològics per a totes les conques espanyoles fins al 2027. El pas per aquest organisme, de caràcter consultiu i que agrupa representants socioeconòmics i ambientals, és previ a la presentació dels documents davant del Consejo de Estado i, posteriorment, al Consell de Ministres per a la seva aprovació definitiva abans de final d’any. En la seva totalitat, els plans (que incorporen també els de gestió de riscos d’inundacions de segon cicle) compten amb una inversió prevista de 22.926 milions d’euros per executar les 7.000 mesures previstes.
Pel que fa al pla de la conca de l’Ebre, la tramitació va viure un primer esborrany modificat el passat mes d’abril i va rebre crítiques intenses tant des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i entitats mediambientalistes com de l’Agència Catalana de l’Aigua, que proposava un cabal ecològic considerat “inassumible” per la presidència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Un posicionament molt diferent al del govern de l’Aragó, que amb el canvi de text va donar el seu vist-i-plau al pla perquè preservarà les “línies vermelles” que s’havien marcat. En essència, respectar la reserva hidrològica i no comprometre planificacions futures.
Des del punt de vista del territori, i segons explicava el representant de la UGT al Consejo Nacional del Agua, Wifredo Miró, el document té com un dels aspectes positius “el fet que per primer cop apareix per escrit la necessitat de la circulació de sediments cap a la desembocadura, si bé també contempla una ampliació d’hectàries de rec fins a les 63.000 en total (de les quals el 60% anirien destinades a l’Aragó)”. Un augment que podria preveure la posada en marxa tant del canal Xerta-Sénia com el de l’Aldea-Camarles.
Gestionar períodes de “major escassetat”
Des del govern espanyol, i per mitjà de nota de premsa, és considera que “les alteracions del règim hídric a mitjà i llarg termini segons les previsions es traduiran en una important reducció dels recursos hídrics i en un increment de la freqüència i intensitat de fenòmens extrems com a sequeres i inundacions. Aquests dos instruments de planificació permetran gestionar aquestes situacions de major escassetat posant el focus en la recuperació i protecció del medi ambient.”
Per això, els plans hidrològics “defineixen uns cabals ecològics més ambiciosos que asseguren la protecció de les aigües i adopten mesures per a reduir les pressions que suporten, actuant sobre les extraccions d’aigua irregulars, la contaminació o la presència d’espècies invasores. A més, en aquest cicle s’han definit cabals ecològics a totes les masses d’aigua”.
En el marc d’adaptació al canvi climàtic, els plans anomenats del tercer cicle plantegen, tal com exposen des de la Moncloa, “un canvi de tendència respecte a la utilització dels recursos hídrics. En concret, es redueixen les assignacions d’aigua, que per al conjunt de les demarcacions intercomunitàries suposa passar dels 28.000 hm³/any, que figuraven en els plans del segon cicle, a 26.800 hm³/any”.
