El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) utilitza la llum ultraviolada per millorar, en una última fase, la qualitat de la potabilització de l’aigua que envia a través de la seva xarxa al Camp de Tarragona. Aquest divendres s’ha inaugurat oficialment la nova planta construïda amb aquesta tecnologia a l’estació de tractament d’aigua potable de l’Ampolla. Ha costat 3,8 milions d’euros -la meitat dels quals aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)- i permet tractar fins el cabal màxim d’aigua de la concessió del minitransvasament, de fins a quatre metres cúbics per segon. Segons l’ens, l’ús d’aquesta tecnologia de desinfecció, prèvia a la cloració, permet millorar considerablement la qualitat de l’aigua i reduir el risc bacteriològic.
Tant el president del CAT, Joan Alginet, com el director de l’ACA, Samuel Reyes, han destacat el caràcter pioner a Catalunya de les instal·lacions de l’Ampolla pel que fa a les seves dimensions i la seva capacitat. La planta permet desinfectar l’aigua just abans que sigui clorada i distribuïda a partir de l’ús de làmpades de llum ultraviolada de grans dimensions que eliminen qualsevol tipus de microorganisme, inclosos alguns resistents al clor.
La nova tecnologia se suma als sistemes que anteriorment el CAT va posar en marxa per millorar la potabilització de l’aigua que capta dels canals de reg de l’Ebre amb la qual abasteix 71 ajuntaments i 25 indústries de la demarcació de Tarragona. L’any 2007, l’ens gestor del minitransvasament va posar en marxa els filtres de carbó actiu granular i l’any 2018 la desinfecció de l’aigua mitjançant ozó.
“Els filtres i procediments interns que tenim i que ja asseguraven totes les garanties sanitàries de l’aigua, afegint l’ultraviolat ens permet que aquelles micropartícules i microorganismes que s’haguessin pogut escapar el carbó actiu o l’ozó, ho acaba eliminant. Ens dona garanties de seguretat i de qualitat cap als consorciats”, ha destacat Alginet.
Segons el mateix ens, el seu ús té com a grans avantatges el fet de no alterar la composició físico-química de l’aigua. Tampoc genera subproductes ni incideix en les característiques organolèptiques de l’aigua, a més de minimitzar els riscos derivats de la manipulació i dosificació de productes químics així com convertir-se en una solució “sostenible i respectuosa amb el medi ambient”.
L’obra ha estat executada per la UTE entre Aquambiente i ACSA Sorigué. Els 3,8 milions que ha costat han estat finançats al 50% per l’ACA en el marc de l’atorgament d’una subvenció directa l’any 2020 per dur a terme diverses obres de millora de la capacitat de garantia i subministrament del CAT, així com per incrementar la qualitat de l’aigua.
El director de l’ACA ha lloat l’eficiència d’aquest nou sistema de desinfecció, que a Catalunya també s’usa en la desinfecció de l’aigua regenerada a la planta del Prat de Llobregat i ha precisat que l’elecció d’aquesta tecnologia s’ha ajustat a les necessitats que tenia plantejades el CAT per les característiques de l’abastament.
Rebuig a la interconnexió de xarxes
Reyes s’ha referit també a la situació “crítica” de reserves que viuen els embassaments de les conques internes de Catalunya i ha descartat de ple la possibilitat d’una interconnexió de les xarxes del CAT i el Ter Llobregat, com es va plantejar arran d’un episodi similar fa quinze anys.
“No tenim sobre la taula cap actuació d’aquest tipus. El CAT té la seva concessió per fer la gestió dins dels sues àmbits. Cada cop són més eficients i amb la reutilització estan reduint consums, però si q ajudem que es connectin més municipis de l’àmbit de Tarragona, una desena els pròxims anys”, ha argumentat.
En el cas de les conques internes, ha apostat per potenciar la reutilització, acabar la dessaladora pendent, emprar energia sigui verda, millorar eficiència de tots els sistemes i “intentar garantir tots els usos, però en cap cas una connexió”. Amb tot, ha reconegut que si continua sense ploure hi haurà restriccions.
