El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Parc Natural del Delta de l’Ebre ha donat per erradicada la presència de la granota toro (Lithobates catesbeianus) al Delta, tot i que el 2024 es repetiran els mostrejos per confirmar-ne l’erradicació. Els darrers resultats de seguiment d’aquesta espècie invasora no n’han detectat presència en cap dels punts analitzats.
Concretament, enguany s’han realitzat dues campanyes de mostreig d’ADN ambiental, als mesos de maig i juliol, en un total de 15 punts repartits per les diferents masses d’aigua de l’hemidelta esquerre. Totes les mostres han estat negatives. Aquests resultats avalen els obtinguts amb mètodes de mostreig directes, de pesca i d’escolta, amb els quals tampoc s’ha detectat la presència de la granota toro des de 2021.
Des del Parc Natural, s’ha explicat que la detecció precoç i la ràpida i contundent actuació han estat claus per obtenir aquests bons resultats i que es considera un cas d’èxit, donat l’elevat potencial d’adaptació d’aquesta espècie invasora en un sistema complex com el delta. També ha estat important la col·laboració de les diverses entitats, voluntaris, equips de recerca i experts que han participat en el pla d’erradicació.
La granota toro es va detectar per primer cop el juny de 2018, quan es van localitzar larves en les llacunes del filtre verd d’Illa de Mar (hemidelta esquerre). Davant l’impacte que aquesta espècie podia causar en el delta, immediatament es van posar en marxa mesures de control per contenir el nucli detectat i evitar-ne la dispersió, i es va endegar un pla d’erradicació. Els resultats de les diferents campanyes de mostreig intensiu van demostrar que es trobava en un nucli molt localitzat, on es va instal·lar una tanca perimetral de 6 quilòmetres i es va procedir a la captura i eliminació d’exemplars. La ràpida actuació va permetre reduir al mínim la seva presència, però no es va assolir l’eliminació completa de l’espècie. El pla d’erradicació ha continuat activat amb el seguiment i monitoratge de l’espècie, tant a la zona d’actuació (190 ha) com en d’altres zones potencials del delta. També s’hi han incorporat noves metodologies més eficients i adaptades a la situació de baixa densitat d’exemplars, com ara la detecció de l’ADN ambiental o la bioacústica.
La granota toro és una de les 100 espècies invasores més nocives del món. Originària del nord-oest dels Estats Units i sud-oest del Canadà, a Europa va ser introduïda a Suècia (1959) i posteriorment a Finlàndia (1967) pel seu aprofitament piscícola. La seva gran capacitat d’adaptació al medi ha fet que s’hagi estès a més d’una quarantena de països, on malgrat els esforços de control no s’ha aconseguit erradicar.
Aquesta espècie invasora causa greus desequilibris en els ecosistemes on s’introdueix. Els principals impactes són sobre l’hàbitat, sobre les espècies i sobre la salut humana. En tractar-se d’una espècie voraç i depredadora, pot desplaçar i, fins i tot, eliminar poblacions d’espècies autòctones (d’altres amfibis i rèptils), desplaçar espècies autòctones per l’espai o els recursos. També causa modificacions importants de l’hàbitat, com ara alteracions en l’estructura de la vegetació o en l’abundància relativa d’espècies natives o endèmiques o en els patrons de successió naturals de la vegetació nativa.
Així mateix, és transmissora de malalties i paràsits i pot ser hoste de fongs com el Batrachochytrium dendrobatidis, un fong implicat en el declivi dels amfibis a escala global.
