Aquest dilluns, 23 d’octubre, s’ha constituït la Taula de l’Aigua de les Terres de l’Ebre, amb la finalitat d’aportar a la Taula Nacional de l’Aigua propostes de les Terres de l’Ebre, així com també traslladar els objectius i reflexions de la Taula Nacional de l’Aigua a escala territorial.
Encapçalada per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a la Taula de l’Aigua de les Terres de l’Ebre han estat convocats els següents agents institucionals, socials i econòmics: Cambres de Comerç de Tortosa i Reus, Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), PIMEC, les Comunitats de Regants de la Dreta de l’Ebre, l’Esquerra de l’Ebre, de la Terra Alta i del Xerta-Sénia, les organitzacions sindicals UGT, CCOO, USOC, Unió de Pagesos (UP) i JARC, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’IRTA, l’Observatori de l’Ebre, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i SEO-Bird Life.
La primera reunió de la Taula de l’Aigua de les Terres de l’Ebre ha posat a treballar la vintena d’entitats socioeconòmiques del territori convocades per fer una diagnosi de la gestió de l’aigua i elevar aquestes “especificitats” a la Taula Nacional de l’Aigua. Davant d’un context d’emergència climàtica en què una sequera com l’actual serà recurrent i habitual, el territori reclama que es tingui en compte “la diversitat” ebrenca i les característiques en les polítiques hídriques del país. De fet, la Taula de l’Aigua de l’Ebre proposarà mesures per reduir el consum un 25%. D’altra banda, es treballarà amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per “harmonitzar” la gestió de l’alerta per sequera amb la de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Després de la primera presa de contacte en la trobada d’avui es faran dues reunions. La segona, en el primer trimestre de l’any que ve, compartiran la diagnosi i les propostes de cada entitat, i en la tercera, al segon trimestre de 2024, en validaran les conclusions.
La voluntat és que la Taula Nacional de l’Aigua tingui en compte la diagnosi que faci el territori de l’Ebre a l’hora d’aplicar canvis normatius, nous plantejaments i actuacions – també de pressupostos -. “Les Terres de l’Ebre han d’aportar les seves pròpies característiques”, ha reivindicat Gómez.
Gestió hídrica dividida
El director ebrenc d’Acció Climàtica ha recordat que les conques hidrològiques estan dividides a Catalunya entre la conca de l’Ebre i les internes i que també cal minimitzar les “diferències” de funcionament administratiu entre la CHE i l’ACA. Hi ha municipis ebrencs a banda i banda i es regeixen per directrius diferents i nivells d’alertes diferents, més restrictives i amb una visió més a llarg termini en el cas de l’ACA.
“La ciutadania no entén que en un lloc puguin omplir la piscina i a deu quilòmetres, no”, ha recriminat Jesús Gómez. Un altre exemple de les diferències de planificació que ha posat el director territorial és la situació que va patir el sector de l’arròs. Es va iniciar la campanya amb la previsió que no hi haurà restriccions i se’ls va reduir a la meitat dies abans de començar a sembrar. Així i tot, Gómez ha remarcat que el país s’ha adaptat “millor” que durant la sequera del 2008, però que cal preparar un escenari futur on ja es coneix que hi haurà uns règims hídrics més baixos.
