Propietaris del front litoral de Deltebre al·leguen contra el nou atermenament que impulsa l’Estat

Els propietaris defensen la “il·legalitat” del projecte estatal perquè no ha efectuat una aplicació ponderada i degudament justificada de les disposicions contingudes a la normativa de Costes, ampliant “excessivament i sense degut fonament la superfície de terra endins que es vol incorporar al domini públic marítim-terrestre ignorant els usos agrícoles que es desenvolupen a les parcel·les afectades”.

També denuncien la “incoherència flagrant” de voler justificar l’atermenament “sobre la necessitat de combatre la degradació d’un territori tan fràgil com valuós” al mateix temps, apunten, “mentre queda acreditat l’incompliment reiterat i sostingut del deure de protecció i regereneració que ostentat l’administració pública respecte la zona del Delta”. Un grup de sis propietaris de la zona, assessorats pel Col·lectiu Ronda, ja va denunciar l’Estat al mes de juny per l’incompliment d’aquest deure legal de preservar la integritat d’aquest territori i impulsar les accions necessàries per aturar la regressió i salinització.

Segons l’advocada que encapçala l’equip legal de la demanda i les al·legacions, Marina Torra, el projecte d’atermenament és una “veritable fugida endavant” per part de l’administració estatal així com una “renúncia tàcita” a impulsar mesures per aturar aquests fenòmens però, sobretot, corregir els danys al Delta per la inacció administrativa arran els efectes sobre la retenció de sediments fluvials que va tenir en marxa la construcció i entrada en funcionament de les preses del tram final de l’Ebre, durant la segona meitat de la dècada dels 60 del segle passat. En paral·lel, constaten els nombrosos projectes pendents d’aprovació i aplicació “des de 1972” que podrien haver evitat una situació “que ara es vol resoldre a costa de les propietats”.

Torra considera que les mesures de l’Estratègia Delta de la Generalitat, amb la mobilització i trasllat de sediments marins davant la costa deltaica amb dragues, pot resultar efectiva si les mesures “s’apliquen degudament i amb els recursos necessaris”. Per aquest motiu, mostra la seva contrarietat davant el fet que el projecte d’atermenament no es plantegi amb posterioritat a la implementació d’aquestes mesures, que protegirien també les propietats afectades.

El greuge de l’Albufera

En contrast amb la situació que viu el delta de l’Ebre, els propietaris posen sobre la taula en les al·legacions les accions desplegades per a preservar la llacuna de l’Albufera de València. “L’abordatge de la situació és diametralment diferent, malgrat les similituds entre els problemes a resoldre són evidents”, sosté l’advocada. Així, apunta, en el cas de l’Albufera l’atermenament s’ha fet seguint “clarament” la línia costanera, l’espai “on es desenvolupen les actuacions per implementar el que els experts anomenen una ‘estratègia holandesa’ de protecció del litoral per evitar l’avenç del mar.

“En canvi, l’atermenament al Delta s’endinsa molt terra endins, tal i com succeeix a la zona de la llacuna del Canal Vell, atemptant de forma irreversible contra els interessos d’un sector agrícola vital pel manteniment econòmic, social i mediambiental d’un territori que ja ha estat prou maltractat. A València es pretén protegir el sector amb les mesures mediambientals impulsades mentre que al Delta s’imposen les mesures per sobre de l’activitat agrícola. I això malgrat són molts els informes que indiquen que a les Terres de l’Ebre es podria adoptar amb resultats òptims una estratègia similar a la que s’aplica a la zona de l’Albufera per preservar la integritat de l’espai”, ha tancat Torra.

Foto: ACN