Disset entitats han signat el manifest liderat per l’Associació Sediments que recrimina a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Ministeri per a la Transició Ecologia (MITECO) que “es rentin la imatge” amb la prova pilot de sediments que estan fent al pantà de Mequinensa, a la cua del pantà de Riba-roja. El nombre d’adhesions a la declaració pot incrementar i es registrarà a la seu governamental. Els ambientalistes denuncien que la proposta d’estudi de Mequinensa “és una aberració anticientífica” i reclamen “fer proves reals” a partir dels molts estudis que ja existeixen. El manifest fins i tot quantifica que transportar sediments amb camions és trenta vegades més car que fer-ho amb el bombeig i el transport per canonades.
Les entitats ambientals recriminen a la CHE que hagi fet una “intoxicació informativa” amb l’anunci dels treballs que s’estan fent al poble de Mequinensa, on es retiren sediment acumulats de la zona de regates de l’embassament. Com apunta el document que han llegit els portaveus de l’Associació Sediments, la proposta de la CHE només mourà “una petita part de sediments”, que “molesta” al municipi de Mequinensa, però els deixarà “atrapats” uns metres més avall dins de l’embassament.
Descarten que l’actuació es pugui considerar una prova pilot de mobilització de sediments, i creuen que es vol apaivagar “la pressió exercida” per les associacions del Delta i Mequinensa amb una “operació que intenta rentar la imatge” de la Confederació i el Ministeri.
Rebutgen també que es facin proves de transport per carretera amb camions perquè ja existeixen estudis que quantifiquen els alts costos d’aquest sistema. Fan menció al del professor Juan Pedro Martín Vide (UPC), de 2004. Aquest estudi quantifica que transportar un metre cúbic de sediments fins al Delta amb vehicles costaria 29,2 euros – sense el cost de construir molls per a la càrrega dels camions-, i en canvi, fer-ho per canonades amb bombeig costaria 1 euro i amb buidatges dels embassaments amb arrossegaments controlats costaria 0,54 euros per metre cúbic.
“Aberració anticientífica”
Jordi Parés, portaveu de Sediments, ha remarcat que els deu mil metres cúbics de sediments que mourà la Confederació en la prova de Mequinensa “és una xifra que no satisfà ningú” quan es calcula que hi podrien haver a l’embassament 161 hectòmetres cúbics de fangs acumulats (161 milions de metes cúbics). “Pretendre que arribin a la paret de Riba-roja és una aberració anticientífica, és impossible que amb el moviment d’aigua es moguin. S’afonaran i allí es quedaran”, ha alertat Parés.
També denuncien que el pantà ha perdut capacitat, uns 161 hectòmetres cúbics menys, i fan referència a les dades volumètriques de la CHE. El pantà té una capacitat de 1.373 hm3 segons la batimetria de 2022 i la seva capacitat estimada inicial era de 1.534 hm3. Mequinensa ha passat del cinquè al setè embassament més gran d’Espanya.
Proves reals
Els ambientalistes insisteixen que la gestió dels sediments del tram final del riu Ebre, perquè aquests arribin al Delta, no es pot limitar a proves com les de Mequinensa o a moure sorres de les platges. Reivindiquen “proves reals” com posar en pràctica els mètodes de bypass per hidrosucció (canonada amb bombeig) – un projecte que va oferir pagar la Generalitat amb 5 MEUR-, o obrir les comportes de Riba-roja i Flix amb buidatges controlats que arrosseguin sediments pels canals i desguassos de fons.
El manifest està signat, de moment, per l’Associació Sediments, AEMS Ríos Convida, GEPEC Ecologistes de Catalunya, PicamPall, Moviment Social Delta de l’Ebre, Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Coordinadora Biscarrués- Mallos de Riglos, Plataforma Riu Siurana Viu, Mieses Global, Cultura Verda, Juristes de les Terres de l’Ebre per les Llibertats, AENATE (Associació d’Empreses de Navegació Activa de les Terres de l’Ebre), Aturem Hard Rock, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida.
Contenciós per la concessió de Flix
L’Associació Sediments també ha enviat una carta a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que recorda que es computa en 75 anys la concessió dels embassaments, inclòs el del Flix (Ribera d’Ebre), que tenia 99 anys de concessió atorgats el 1936. Com l’entitat recorda a Ribera, aquesta “reducció automàtica” respon per llei “a la disposició transitòria primera del text refós de la llei d’Aigües en aplicació a aquest tipus de concessions”, i al reial decret 453/1989 que disposa que “les instal·lacions de producció que formen part del sistema elèctric estatal computen 75 anys de termini com a màxim”. També fan menció a la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Suprem.
En la missiva insisteixen que l’explotació de Flix data de 1948 i amb aquest còmput acabaria l’any vinent. Sediments reclama al MITECO que actuï “amb plena seguretat jurídica” i emeti una resposta “per solucionar l’assumpte extrajudicialment”. Si no arriba i s’esgota la via administrativa, avisen, presentaran un contenciós administratiu.
