L’Estat celebra “l’efectivitat” del reforç preventiu d’arenes als punts fràgils del Delta i tramitarà una segona acció

La primera actuació preventiva que s’ha fet per reduir l’impacte dels temporals als punts més fràgils del delta de l’Ebre ha estat eficaç. Les obres van començar fa un any al Trabucador, s’han fet també a l’Illa de Buda i acaben aquests dies a la platja de la Marquesa. Com ha remarcat el director de Costes a Tarragona, Antoni Espanya, aquests espais han resistit “amb consideració” els dos temporals més violents d’enguany, i defensa que “els moviments de sorres preventius han vingut per quedar-se”. El Ministeri preveu iniciar els tràmits, perquè són costosos i llargs, per a una possible segona actuació, monitorarà les platges per avançar accions d’urgència i es farà una prova pilot de la residència de dunes de sorra amb restes de posidònia.

Aquest dijous es donarà per acabada l’actuació preventiva de reforç amb arenes a tres punts del delta de l’Ebre. Tragsa, amb l’assessorament del laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha dut a terme els treballs amb els quals s’han mobilitzat 317.000 metres cúbics de sorres, 150.000 de la punta del Fangar a la platja de la Marquesa fins a Riumar, 150.000 més de la punta de la Banya a l’istme del Trabucador, i 17.000 de la platja del Serrallo a la platja de l’Illa de Buda. La inversió del Ministeri per a la Transició Ecològica ha sigut de 4.028.463 euros.

Un any d’aturades i represes

El cap de Costes ha agraït la feina de Tragsa, perquè ha estat una obra complicada, “amb molts dies de temporals” que han obligat a parar, i amb la dificultat de treballar amb maquinària pesant per la vora de la platja. Els treballs també es van parar del març al setembre d’enguany per respectar l’època de nidificació, “per no perjudicar sectors importants com el turisme, la pesca i el marisqueig, o l’activitat cinegètica”. “És una obra que va més enllà de portar camions. Hi ha un entramat social amb el qual hem intentat ser el més sensibles possibles per no perjudicar cap activitat”, ha remarcat Espanya.

Renaturalitzar la platja

Com ha detallat Vicens Gràcia, de la UPC, l’aportació de sorres acumulades fins “a zones amb deficiència” ha forçat una “renaturalització”, retornant la morfologia que tenien aquests espais abans dels temporals Gloria i Filomena. Segons Gràcia, s’ha aconseguit “pujar la cota de la part emergida i guanyar alguns centímetres”, fet que ha millorat “la resiliència” d’aquestes zones sensibles davant temporals de moderada intensitat.

El cap de Costes de Tarragona ha recordat que l’actuació ja ha estat efectiva en els últims dos temporals d’aquestes característiques, com la tempesta Isaac del febrer, que va provocar un intens onatge durant més de dotze hores.

Trampes de sediments i dunes de posidònia

“Com els temporals no es poden aturar”, la UPC ha proposat fet altres proves en les platges del Delta on s’ha fet l’actuació ministerial, com la Marquesa. Es tracta, en primer lloc, de les “trampes de sediments”, petites noves llacunes que “atraparan arenes”.

Amb la disposició de les sorres, “es construeixen morfologies capaces de retenir les que es mouen dins de l’aigua quan hi ha temporals”, ha indicat Gràcia. “En lloc d’erosionar-se, aquestes llacunes retenen arenes. Ha passat amb l’espai on som -on s’ha atés a la premsa a la Marquesa-, on fa uns mesos era mar, era aigua”, ha detallat el científic. “Amb poc hem estat capaços de promoure aquesta platja que hi ha”, ha afegit.

Espanya ha remarcat que això s’aconsegueix perquè “la làmina d’aigua queda envaïda per la sorra que porta la mar”. La finalitat és delimitar “un recinte d’aigua, perquè es reompli d’arena quan ve el temporal”, com va passar al Trabucador després del Gloria, on les llacunes intermèdies es van “colmatar” en el següent temporal. “Es tracta d’això”, ha dit.

L’altra prova que es fa a la Marquesa, és la d’analitzar i calcular la resistència de dunes que s’han creat amb arena i amb restes de posidònia. Entre les dunes que s’han generat a la platja se n’han inclòs amb aquestes característiques i s’estudiarà la seva resposta als temporals.

Pla de Protecció

El Ministeri podria aprovar a principis d’any el seu Pla de Protecció del Delta de l’Ebre, un document que inclou el monitoratge de les platges, atendre actuacions d’emergència o actuacions per mobilitzar sediments, però des de Costes iniciaran la tramitació d’una segona actuació preventiva de reforç amb sorres per tenir els tràmits avançats en cas que fos necessària, ja que no està inclosa en la planificació. La tramitació entre les dues adminsitracions va endarrerir aquesta primera un any.

De fet, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santiago Castellà, que ha fet la visita de final d’obra aquest dimarts, ha celebrat la renaturalització aconseguida amb aquesta “històrica” actuació amb sorres al Delta i ha defensat que no es descarta “repetir-la a curt i mitjà termini”.